Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Universitat de Solsona
Institució d’ensenyament superior creada el 1620 per una butlla del papa Pau V quan erigí en Universitat Literària el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de Solsona, creat el 1615 pels dominicans en el convent que fundaren a Solsona.
Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835
Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino
Acadèmia barcelonina del final del s XVII (existia ja el 1677) i del començament del s XVIII (el 1711 foren aprovats uns nous estatuts).
Tenia la seu al convent de Santa Caterina Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris
Semanario Cristiano-político de Mallorca
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal apareguda a Palma del 30 de juliol de 1812 al 28 de juliol de 1814.
Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó
Universitat de Tortosa
Institució d’ensenyament superior creada per un decret de Felip IV de Castella el 1645 que confirmava un precedent Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, aprovat per Felip II, que impartia arts i teologia.
Després d’ésser dissolta per Felip V, el collegi continuà regit pels dominicans, i després fou seminari diocesà Fins el 1997, que es posà en marxa l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr Manyà, l’única titulació superior que s’hi impartí durant molts anys era la d’infermeria, que es cursava a l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, dependent de l’Institut Català de la Salut Ambdues escoles són adscrites a la Universitat Rovira i Virgili
Cavaillé
Música
Família d’orgueners d’origen llenguadocià.
El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família
Ars Sacra
Art
Institució barcelonina, creada el 1939, que, sota el guiatge de Manuel Trens, reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic.
La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres,…
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Disputa de l’ase
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del sX.
Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic especialment contra franciscans i dominicans i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals , no és conservat, i tampoc els de les altres…
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada