Resultats de la cerca

La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que el porta per…

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Creat com a associació el 1983, el mateix any fou admès com a membre de la International Association for Audio-Visual Media in Historical Research and Education Oxford Fou refundat el 2000 com a grup de recerca pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de Barcelona UB, en adscriure’s al Parc Científic de Barcelona Fundat i dirigit per Josep Maria Caparrós, ha emprat el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials en considerar-lo un testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, i ha aprofundit el…

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què…

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit…

La iniciativa s’encetà el 1996 amb la collaboració de les ciutats d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què La consolidació d’aquesta iniciativa es refermà amb l’ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra Les companyies que feren…