Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
estàtues de Riace
Nom amb què són conegudes dues estàtues gregues de bronze recuperades de la mar per uns pescadors de la localitat italiana de Riace, a la mar Jònica, el 1972.
Les dues peces, d’estil àtic, representen dos homes drets, de grandària lleugerament superior a la natural 2,05 m i 1,97 m, i són considerades dos dels millors originals grecs d’època clàssica que han arribat a l’actualitat Una de les estàtues s’ha datat vers el 460 aC i l’altra el 430 aC És probable que aquestes peces formessin part del carregament d’un dels nombrosos navilis que transportaven a Roma obres d’art gregues als s II i I aC
Borobudur
© Fototeca.cat-Corel
Santuari
Budisme
Gran santuari budista de Java central (s VIII) corresponent al primer període de l’art javanès (ss VIII-X).
És compost de nou terrasses excavades en un turó, que contenen dagobes, estàtues de Buda i profusió de baixos relleus, amb diferents episodis de la vida del Buda Durant un segle i mig Borobudur fins vers el 925 fou centre del budisme javanès Restaurat per la UNESCO fins el 1983, el 1985 fou danyat per unes bombes collocades al seu interior
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
Hera
Mitologia
Divinitat olímpica, filla de Cronos, germana i muller de Zeus i dea de la vida matrimonial.
Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París
Mèmnon
José Luiz Bernardes Ribeiro / CC BY-SA 4.0
Mitologia
Rei dels etíops, fill de Titó i de l’Aurora.
Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos colossos colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III
Màrsies
Mitologia
Geni mític de les fonts i dels rius de l’Àsia Menor.
Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat
Venus
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Juste
Escultura
Família d’escultors d’origen florentí, actius a França durant el s XVI al servei de Lluís XII, de Francesc I i de l’alta noblesa.
Antoine Juste Cabignano, Toscana 1479 — Tours 1519 esculpí els apòstols per a la capella del cardenal d’Amboise a Château Gaillon 1508-09 el 1514 començà els baixos relleus del sepulcre de Lluís XII i d’Anna de Bretanya El seu germà Jean I Juste San Martino a Mensola, Toscana 1485 — Tours 1549 féu les estàtues reials agenollades i les jacents Juste de Juste Tours 1505 — 1559, fill d’Antoine, féu els apòstols i les virtuts per a la mateixa tomba i decorà la Gran Galeria de Fontainebleau a les ordres de GBRosso Jean II Juste Tours 1510 — 1579, fill de Jean I, esculpí a Oiron Poitou…
Arfe
© Fototeca.cat
Família d’orfebres d’origen alemany activa a Castella.
El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor de les…
Teatre Líric - Sala Beethoven
Música
Sala de concerts creada pel banquer i mecenes Evarist Arnús l’any 1881 al passeig de Gràcia (cantonada Mallorca), damunt l’anterior Teatre dels Camps Elisis (1853), inicialment envoltat de jardins que foren lloc d’esbarjo dels barcelonins.
D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i…