Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Erizzo
Llinatge patrici venecià, extingit el 1847.
En foren membres destacats Paolo Erizzo mort el 1470, defensor del Negrepont contra els turcs, i Francesco Erizzo 1565-1646, dux de Venècia
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents
La Roche
Llinatge borgonyó establert a Grècia amb Ot de La Roche (mort vers el 1234), que fou el primer senyor sobirà d’Atenes.
Posseïren també les senyories d’Argos i Nàuplia en feu dels prínceps d’Acaia El succeí el seu nebot Guiu I d'Atenes , que fou el primer duc d’Atenes Aquest fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d'Atenes , i aquest darrer, del duc Guillem II d'Atenes , que fou l’últim del seu llinatge, extingit amb la seva mort, el 1308, el qual fou succeït en el ducat d’Atenes i altres possessions pel llinatge dels Brienne
Llibre vermell de la Unesco sobre les llengües amenaçades
Informe que recull i avalua l’estat actual de les llengües del món.
Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica aquest darrer apartat es troba encara en preparació— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades
Tribunal d’Ordre Públic
Dret processal
Tribunal especial creat el 1963, a Madrid, per tal de defensar l’estabilitat del règim franquista, amb jurisdicció sobre tot l’Estat espanyol.
Continuació de l’extingit Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme , tenia com a finalitat conèixer dels delictes contra l’ordre públic, en especial els de caràcter politicosocial, com els delictes contra la seguretat exterior de l’estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, com ara la sedició, la rebellió, els desordres públics, la propaganda illegal, etc Fou abolit l’any 1977 pel nou govern de la monarquia de Joan Carles I El mateix dia de la seva abolició 4 de gener fou creada per decret llei l' Audiència Nacional , d'atribucions…
Zähringen
Llinatge alemany que forní la dinastia que regnà a Baden del 1112 al 1918.
El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de Verona El seu…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…
Grup Godó
Grup empresarial de mitjans de comunicació actiu des de la dècada de 1990, constituït com a hòlding multimèdia el 1998.
Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també dels canals…
Híxar

Armes dels Híxar
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…