Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ducat de Sueca
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya, el 1803, a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
.
Ha passat als Rúspoli
baronia de Mascalbó
Història
Títol concedit el 1803 a Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
, pel fet d’ésser el regidor degà perpetu de Reus.
Fou suprimit el 1870
Humanae Vitae
Encíclica de Pau VI, publicada el 1968, sobre el problema moral de la regulació artificial dels naixements.
Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients ecumènics, en…
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu

Camp de futbol de l'Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Futbol
Club de futbol de Manlleu.
Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…
Bragança
Família que donà nom a la quarta dinastia reial portuguesa (1640-1853) i a la imperial brasilera (1822-89).
El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del rei Joan VI…
llei de Política Lingüística a Catalunya
Llei del Parlament de Catalunya que regula l’ús del català.
Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols capítol…
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa…
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de socialistes utòpics,…
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…