Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Pan
Mitologia
Divinitat de la mitologia grega.
Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà…
Hèracles

Escultura d’Hèracles infant, amb la maça i la pell del lleó de Nemea
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi nacional grec.
Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la cérvola de Cerinea, els ocells…
Herbera Films
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert (1915 - 1993) i Joan Herbera i Vernet (1921.
Aquests crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora CIRE Films El més gran dels germans, Albert, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució President de la Germandat del Cinema durant molts anys, Albert fou guardonat el 1990 amb el Premi Extraordinari de Cinematografia de la Generalitat per tota la seva vida dedicada al negoci del cinema Per la seva part, Joan s’inicià en…
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…
Brillante porvenir
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-64; ficció de 93 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra, Romà Gubern i Garriga-Nogués.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià sense…
Havanera 1820
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 155 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp, Patrick Bauchau…
Assumpte intern
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 107 min., dirigida per Carles Balagué i Mazón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Diafragma CBalagué, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, CBalagué FOTOGRAFIA Ángel Luis Fernández color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA José Manuel Pagán SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àlex Casanovas Loinaz, Pepón Nieto Pere, Carles Lloret De la Concha, Sílvia Munt Rosa, Emilio Gutiérrez Caba el capità, Manuel Solas el sergent, Pol Berrondo l’apotecari, Mónica Van Campen Aurora, Enric Arredondo Pleguzuelos, Laia Marull Tere, Ágata Lys la mare de Tere, Pepa López la mare de Pere, Josep…
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…
L’espai desert
Literatura catalana
Poema de Pere Gimferrer, publicat l’any 1977.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor reflexiona al llarg de deu seccions sobre el desig, la naturalesa vulnerable de l’individu i l’atracció pel buit, i s’enfronta, no tan sols a les impostures de l’època franquista, sinó també a l’experiència quotidiana el poeta refusa la vulgaritat i troba en la literatura un sumptuós refugi, un instrument que li permet donar sentit estètic al seu món, tot cercant el retorn a l’harmonia primigènia, l’èxtasi l’espai desert La poesia, polisèmica i obscura, cerca la bellesa intellectual des d’una perspectiva moderna, incòmoda la literatura protagonitza…