Resultats de la cerca

La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva

Començat per un equip de filòlegs llatinistes sota la direcció de Marià Bassols i de Climent, n’aparegué el primer fascicle el 1960 En fou el primer cap de redacció, des d’aquest any fins el 1985, i principal impulsor Joan Bastardas i Parera Els articles del diccionari consten de mot base amb les formes en què apareix, el derivat català actual si existeix, l’etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient La gran riquesa documental d’aquest recull el fa d’un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a…

El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997, Enric Valor 1997…

No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època…

Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…

Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident…

Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…