Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
Acadèmia Criticoliterària
Institució proposada per Mateu Aimeric, a Cervera, el 1756.
La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Institució fundada el 1857 a Madrid amb l’objectiu de conrear les ciències morals i polítiques.
Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums
Mahābhārata
Epopeia sànscrita d’autor desconegut, o d’autors desconeguts, redactada cap al s VI dC.
L’atribució a Vyāsa és artificiosa Té 19 cants en 106 466 śloka o dístics de 32 síllabes, incloent-hi el Harivaṃśa Narra la lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pāṇḍus, fills de Bhārata Hi ha nombroses digressions morals i filosòfiques Bhagavad-Gītā, faules i episodis Nala i Damayantī La primera vegada fou impresa a Calcuta 1834-38 Fou traduïda, fragmentàriament, al català a la revista “Lo Gay Saber” Barcelona, 1878-80 i per CAJordana Barcelona, 1935
Vedānta
Darrer dels grans sistemes filosòfics ortodoxos del bramanisme (darśana), conegut també com a Uttara Mīmāṃsā (‘hermenèutica suprema’), per oposició al Mīmāṃsā, per tal com se centra en l’aspecte sapiencial dels Vedes.
Formulat en el Vedāntasūtra de Bādarāyaṇa , sosté la identitat de l’home atman i del real o absolut brahman , identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic tarka, sinó per una intuïció directa jñāna , tal com afirmen els Upaniṣad El món fenomènic, resultat de la illusió māyā , no té una existència separada creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions sansāra Interpretacions diverses de l’inici del Vedānta-sūtra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com l' advaita no-dualisme de Saṅkara , el viśiṣtadvaita nodualisme qualificat…
Guerra i pau
Novel·la de Lev Tolstoj.
Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses batalles, episodis a la rereguarda, disquisicions filosòfiques sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història, penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caire popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’Editorial Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l' Oficina Romànica de Lingüística i…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les sefirot i la…
La república
Obra de Plató, amb un segon títol, περί τῆς δίκης (‘sobre la justícia’), la més extensa d’entre els seus Diàlegs acabats i potser la més típicament expressiva del seu pensament.
Composta de 10 llibres, hom en sol datar la redacció vers el 390 aC llibre primer, de caràcter introductori i en 384-374 aC els altres 9 llibres Testimoniatge, doncs, dels ideals i esforços de l’autor pel que fa a una realització política més justa i afermada en la veritat —com cercà d’ensenyar a Dionís de Siracusa, en el seu primer viatge a Sicília 389-387 aC—, l’obra reflecteix les més fermes conviccions filosòfiques, antropològiques i socials de Plató, alhora que presenta el que hauria d’ésser la ciutat ideal, l’ordenació més adequada de l’estat amb la jerarquia, com a…
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…