Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Galeries Laietanes
Fragment de mural de Xavier Nogués que decora les Galeries Laietanes
© Fototeca.cat
Sala d’exposicions i d’antiguitats fundada a Barcelona el 1915.
Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol català modern d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per Bde Gaiffier La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové 1915 i reimpresa després a Mallorca 1933 i a Barcelona 1957 L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona
Llibre de Sent Soví
Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de 72 capítols,…
Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet
Literatura catalana
Versió catalana transmesa en un manuscrit (Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 89) de mitjan s. XV de l’Alphabetum narrationum, que el frare dominicà Arnau de Lieja compongué en els primers anys del s. XIV per a ús de predicadors.
Desenvolupament enciclopèdic El volum conservat conté, al final, altres textos, entre els quals un fragment en català del Valter e Griselda Bibliografia Ysern i Lagarda, JA 2004 Vegeu bibliografia
Inperayritz de la ciutat joyosa
Literatura catalana
Cant en llaor de la Mare de Déu, datat al primer quart del segle XIV, contingut a l’anomenat Llibre Vermell de Montserrat, amb la notació musical.
Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del “Plany de la Verge” del leccionari d’Àger amb el text inicial Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire (s XII)
© Fototeca.cat
Vers inicial pel qual és coneguda una de les primeres composicions poètiques de Catalunya (mitjan s XIII), escrita en occità i composta de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, seguides d’una tornada, i conservada en cinc manuscrits.
D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús
Esperit Sant
Els dons de l’Esperit Sant representats per set cercles amb coloms inscrits que envolten Maria, en un fragment procedent de la taula romànica de Santa Maria de Lluçà
© Fototeca.cat
Tercera persona de la Trinitat.
En l’Antic Testament, hom parla de l’Esperit de Déu en hebreu ruah ,‘alè’, ‘buf’ tot designant el poder actiu de Déu, el seu principi vital apareix, en el relat de la creació, planant damunt les aigües, de les quals sorgeix la vida, i mou i inspira els profetes i els homes escollits del poble de Déu Si no és molt analògicament, tanmateix, hom no pot trobar en tot l’Antic Testament cap personificació d’aquest Esperit, i només en els Evangelis és significada aquesta inicialment l’Esperit es manifesta des del començ de la vida pública de Jesús Marc, és present àdhuc en la seva concepció Mateu i…
Amic e Melis
Literatura catalana
Narració moralitzant, en català, sobre l’amistat, recollida en el Llibre de les nobleses dels reis (primera meitat del segle XV) de Francesc.
Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors
,
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort