Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bàsquet Manresa Sant Francesc

Cartell informatiu de les Jornades de Bàsquet Femení del 1985, organitzades pel Bàsquet Manresa Sant Francesc
Arxiu Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
Nascut al maig del 1983 després de la fusió del Bàsquet Femení Manresa i el GE Badia-Solé Disposava d’equips masculins i femenins en diferents categories L’equip sènior femení competí a primera divisió estatal des del 1986 fins a la seva desaparició, l’any 1992 El 1990 els equips masculins s’integraren en el CB Manresa
Bàsquet Femení Manresa
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
Fou fundat el 1971, després de la desaparició de la secció de bàsquet femení del Centre d’Esports de Manresa La temporada 1974-75 assolí l’ascens a la segona divisió estatal, com també ho feu la temporada 1981-82 Al maig del 1983 el Bàsquet Femení Manresa i el GE Badia-Solé es fusionaren per crear el Bàsquet Manresa Sant Francesc
Grup d’Esports Badia Solé
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
Fou fundat l’any 1977 com a club de l’escola del mateix nom Destacà en l’àmbit femení amb un equip que, dirigit per Francesc de Puig, assolí el Campionat d’Espanya escolar a Santander 1982 Formaven part de l’equip jugadores com Nina Pont o Mònica Valentí El mateix equip fou campió d’Espanya cadet i juvenil El 1983 l’escola canvià de propietari i es convertí en l’Escola Sant Francesc, mentre que el GE Badia Solé passà a ser el Bàsquet Manresa Sant Francesc
Eros
Eros castigat per Venus, segons una pintura mural conservada al Museu Nacional de Nàpols
© Corel Professional Photos
Mitologia
A l’antiga Grècia, déu de l’amor.
Les diverses tradicions que en tractaren el fan principi del món, juntament amb la Terra i el Tàrtar, fill d’Èreb i de la Nit Hesíode, fill de Cronos orfisme o de Ge i Urà Safo Segons el corrent més comú, sobretot durant l’hellenisme i a Roma on rep el nom de Cupido , Eros és fill d’ Afrodita , amb el culte de la qual apareix sovint relacionat Ordinàriament, hom l’ha representat, a partir del segle V aC, com un adolescent amb ales sembla que el tipus amb l’arc i el buirac amb fletxes deriva de Praxíteles i fou un dels més corrents N’esculpiren estàtues Fídies, Lisip, Escopes i…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Club Basquetbol Aismalíbar

Club Basquetbol Aismalíbar
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Montcada i Reixac.
Fundat el 1940, nasqué com a Grup Esportiu de l’empresa Aismalíbar S’inscriví a la competició d’Educación y Descanso tant en categoria masculina com femenina Fou campió provincial en diverses ocasions, fet que li permeté disputar el Campionat d’Espanya El 1951 s’inscriví en competicions federades com a CB Aismalíbar tot i que parallelament el GE Aismalíbar prosseguí en la competició d’Educación y Descanso L’equip federat assolí l’ascens a primera divisió catalana la temporada 1954-55 L’any següent, en el debut a la categoria, guanyà el títol Fou un dels equips fundadors de la…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
escola de Cambridge
Grup de filòsofs analítics britànics del segle XX, impulsat des de Cambridge i inspirat en G.E. Moore, B. Russell i L. Wittgenstein.
Units més aviat pel mètode, llur obra es caracteritza per la tendència antimetafísica i antiidealista i per l’anàlisi lògica del llenguatge, orientada a la classificació de les qüestions més que no pas a la construcció de sistemes Entre els membres que se solen incloure en el grup, cal destacar AJ Ayer, RB Braithwaite, J Wisdom, CD Broad i LS Stebbing
Escolis i altres articles
Literatura catalana
Primera obra de crítica literària de Carles Riba, publicada el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a la màxima i a…
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869…