Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Tribunal de Garanties Constitucionals
Dret constitucional
Organisme fundat per la Constitució de la Segona República Espanyola per al control de la constitucionalitat de les lleis i que entenia dels recursos d’inconstitucionalitat d’aquestes.
Era format per un president, que nomenava el parlament, el president de l’alt cos consultiu de la República, el president del tribunal de comptes, dos diputats elegits per les corts, dos advocats i quatre professors de dret Qualsevol persona podia dirigir-se a aquest tribunal per tal d’obtenir, si procedia, la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis
Consell de Garanties Estatutàries
Institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i a la Constitució del 1978 dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de Catalunya, dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament i dels projectes de decret legislatiu del govern.
També dictamina prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional de recursos d’inconstitucionalitat, conflictes de competències i recursos en defensa de l’autonomia local, i sobre projectes i proposicions de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries no tenen caràcter vinculant tret que es trobin en relació amb projectes de llei i proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts a l’Estatut El Consell de Garanties Estatutàries és integrat per nou…
Tribunal Constitucional
Dret constitucional
Organisme col·legiat creat per llei orgànica el 1979 i que consta en el títol IX de la Constitució del 1978.
Amb jurisdicció sobre tot el territori espanyol, té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis i normes jurídiques amb rang o categoria de llei, dels d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals i dels conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes Exerceix el control de constitucionalitat de la llei a través del recurs d’inconstitucionalitat que pot ser presentat pel president del govern espanyol, per 50 diputats, per 50 senadors, pel defensor del poble i pel Parlament o per l’executiu d’una comunitat autònoma i a…
Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa
Educació
Llei aprovada al Congrés dels Diputats espanyol el 28 de novembre de 2013 que regula l’educació a tot l’Estat i substitueix la
Ley Orgánica de Educación (2006).
Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves úniques…
Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico
Dret
Llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles el 30 de juny de 1982 i declarada en part inconstitucional.
El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Entitat municipalista que agrupa més del 95% dels ens locals de Catalunya amb la voluntat de defensar els interessos dels municipis.
El constitueixen municipis petits i mitjans Fou creada el 1981 a Vic, amb el nom d'Associació Catalana de Municipis, a partir de la iniciativa sorgida d’un grup d’alcaldes que propugnaven un ens intermunicipal en què tots els municipis tinguessin els mateixos drets i deures, independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o dimensió Es contraposava, doncs, a la Federació de Municipis de Catalunya , creada el mateix any i integrada per municipis governats pel PSC-PSOE, vinculada i dependent de la Federación Española de Municipios y Províncias, adhesió que els ajuntaments…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979
Dret català
Llei orgànica promulgada el 18 de setembre de 1979 i vigent fins el 2006 que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia.
La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —comissió dels vint— encarregada de redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2 d’agost, començà el mes següent a redactar l’Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren El projecte d’estatut fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el dia 29 de…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…