Resultats de la cerca

En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570

Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i…

Influït per la lírica pastoral castellana, les seves composicions tenen un aire falsament popularitzant, contrarestat per les citacions d’autors clàssics Tit Livi, Sèneca, Ovidi, etc que precedeixen algunes composicions

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la…

Hi sobresurten Karl Begas el Vell Heinsberg, Aquisgrà 1794 - Berlín 1854, pintor, deixeble de Gros, autor de pintura religiosa i de retrats Reinhold Begas Berlín 1831 - 1911, escultor, fill de Karl Begas, deixeble de Rauch, influït per Miquel Àngel i la plàstica barroca, autor dels monuments a Schiller i a Bismarck, de Berlín i Karl Begas el Jove Berlín 1845 - 1916, escultor, germà de Reinhold

Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872

En sortiren trenta-sis números, del 17 de febrer al 15 d’octubre de 1840 Fou la primera publicació valenciana illustrada amb litografies Expressava un Romanticisme influït per Ossian, Young, Chateaubriand i Byron Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d' El Mole -, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la collaboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat

De periodicitat mensual, hi collaboraren Isaac Puente, Frederica Montseny, David Díaz, etc Fou continuadora immediata d' Ética Barcelona, 1927-29 Editada a Sants, propugnà un anarquisme individualista influït per E Armand i H Ryner, i s’acostà al naturisme, especialment els anys 1932-34, que impulsà una campanya a favor del nudisme, sobretot a iniciativa del seu director León Dróvar i de Leandro Vargas Incidí també en temes com la llibertat sexual, els mitjans anticonceptius i l’eugenisme

Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català