Resultats de la cerca

Fou iniciada per ordre del príncep Tokugawa Mitsukuni a mitjan s XVII Acabada el 1715 en 243 volums, no fou impresa fins el 1851 L’obra insisteix en la fidelitat a l’emperador i presenta els shōgun Tokugawa com a usurpadors

Aprovat el 4 de juliol de 1997 pel primer govern del popular Jaume Matas i Palou, el Decret 92/1997, establí que el 50% de l’escolarització s’ha de cursar en català Segons el seu article primer, la llengua i literatura catalanes s’han d’ensenyar obligatòriament, juntament amb la llengua i literatura castellanes, en tots els nivells educatius i tots els centres de l’ensenyament no universitari L’article 9 garanteix el coneixement de les dues llengües oficials Els articles més decisius són del 16 al 19 El setzè estableix que en l’educació infantil ""l’ús de la llengua catalana, pròpia de les…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou…

En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…

Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant arquetípic de la petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar, que havia fundat el seu avi el 1830 L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer…

Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…