Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat reconstruït…
La Bimba
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista humorística de futbol publicada setmanalment a Barcelona al setembre i a l’octubre del 1980.
Amb un llenguatge ple d’equívocs, satiritzava les altes instàncies federatives i alguns dirigents esportius Fou dirigida per Albert Suñé i alguns dels seus redactors empraren pseudònims com Jorge Torreobesa , La Bugadera Blaugrana o Pessic d’Arbúcies Escrita en català, només se’n publicaren set números
Universitat de Gandia
Institució d’ensenyament superior creada a Gandia el 1547 per petició de Francesc de Borja i d’Aragó mitjançant una butlla de Pau III —que li concedia els mateixos privilegis que les universitats de París, València, Salamanca i Alcalá de Henares—, aprovada per Carles I de Catalunya-Aragó.
El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara que, a …
Parc dels Búnquers de Martinet

Búnquer rehabilitat que forma part del Parc dels Búnquers de Martinet
© Parc dels Búnquers de Martinet
Museologia
Espai de memòria impulsat a instàncies de l’ajuntament de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Obert al públic l’any 2007, museïtza les restes de la línia de defensa que en la dècada de 1940 l’exèrcit franquista va construir als Pirineus Proposa al visitant un recorregut per búnquers rehabilitats, partint d’un centre de visitants on mitjançant recursos audiovisuals i escenogràfics es contextualitza el moment històric de la construcció de les estructures defensives Està vinculat a la xarxa d’espais de memòria que promou el Memorial Democràtic
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Partido Comunista Obrero Español
Política
Grup polític escindit del PSOE a l’abril del 1921 format pels militants partidaris de la integració dels socialistes a la Tercera Internacional.
Pel novembre del 1921 el PCOE es fusionà, a instàncies del Komintern, amb el Partido Comunista Español sorgit el 1920 de les Juventudes Socialistas, per a donar lloc al Partido Comunista de España El 1970 el grup prosoviètic separat del PCE sota la direcció d' Enrique Líster i reabsorbit el 1986 adoptà el mateix nom
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Museu Nacional de l’Iraq
Museu
Museologia
Museu situat a la ciutat de Bagdad.
Conté importants colleccions de l’antiga civilització mesopotàmica Fou inaugurat el 1926 a instàncies de l’escriptora britànica Gertrude Bell, amb el nom de Museu Arqueològic de Bagdad Fou objecte d’un terrible saqueig i de destrosses just després de la invasió anglonord-americana Al febrer del 2009 tornà a obrir les portes, tot i que només ha pogut recuperar una quarta part dels 15 000 objectes que foren robats
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina