Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
instrucció d’Amenemope

Instrucció d’Amenemope (British Museum)
(CC0)
Composició literària d’època faraònica conservada, totalment o en part, en cinc documents, dels quals el més important és un papir del British Museum.
Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida dinastia XX, en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic Instrucció d’Ammenemes I, etc i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc, i lloar, en canvi, la…
Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu
Educació
Llei que regula el sistema educatiu espanyol i que fou aprovada per les Corts Generals l’any 1990.
La LOGSE substituí la Llei General d’Instrucció Pública de l’any 1970 Aquesta última substituí en el seu moment la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, coneguda també com a Llei Moyano El sistema educatiu que estableix la LOGSE té com a principi bàsic l’educació permanent D’acord amb aquest principi i atenent a fonamentacions psicopedagògiques, un dels objectius últims de la funció educativa és que els alumnes aprenguin a aprendre A mitjan 2005 el govern espanyol presentà l’avantprojecte per a una Llei Orgànica de l’Educació que l’havia de substituir la LOGSE
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou…
Khety
Història
Nom de tres sobirans egipcis del Primer Període Intermedi.
Khety I fundà la IX dinastia 2160 — 2130 aC i el període heracleopolità 2160 — 2140 aC Khety III , de la dinastia X, fou autor d’una obra literària de primera importància Instrucció per a Merikare , obra de contingut polític dedicada al seu fill
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Ateneu Obrer de Barcelona
Esport general
Entitat cultural de Barcelona.
Fou fundat el 1881, amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament i la instrucció de la classe obrera, que completava amb l’exercici de la gimnàstica i altres activitats físiques com l’excursionisme Prengué el relleu de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, clausurat el 1874 Dirigit per Manuel Bochons i Josep Pàmies, abandonà els postulats més radicals del moviment obrer i es decantà vers la reforma social mitjançant l’acció cultural i educativa a través de l’oci, l’esport, la difusió científica i altres aspectes culturals Tancà el 1965
Tribunal de Defensa de la Competència
Economia
Organisme dependent del ministeri d’economia dedicat a dictaminar si les empreses o determinats sectors econòmics atempten contra la lliure competència.
La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de pràctiques…
Autoritat Catalana de la Competència
Dret
Organisme autònom, de caràcter administratiu, aprovat pel Parlament de Catalunya el 4 de febrer de 2009 i que té per missió garantir el correcte funcionament competitiu dels mercats en el territori de Catalunya.
Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de…
Potocki
Família noble polonesa, els representatns més destacats de la qual foren: Stanisław Rewera (1579-1667), gran ataman de la corona polones, que es destacà per les seves victòries contre els turcs, els tàrtars, els russos (Cudnów, 1660) i els suecs;.
Ignacy Radzyń 1750 — Viena 1809, gran mariscal de Lituània i autor de la constitució del 1791, que participà en la insurrecció de TKościuszko 1794 fet presoner pels russos, fou alliberat el 1796 Stanisław Szczęsny Feliks 1752 — 1805, palatí de Rússia, lloctinent general 1784 i general d’artilleria 1789, un dels fundadors de la confederació de Targowica en fou nomenat mariscal per Caterina II, que s’oposà a la constitució polonesa del 1790 Stanisław Kostka 1752 — 1821, germà d’Ignacy i fautor de la constitució del 1791, com a ministre d’instrucció pública i de cultes de Polònia…
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina