Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
Pax Romana
Organització internacional que aplega estudiants i intel·lectuals catòlics amb vista a la difusió del missatge cristià.
Originada en les reunions d’estudiants suïssos i francesos promogudes per Gde Montenach i A de Mun 1887, la fundació oficial tingué lloc a Friburg Suïssa el 1921, amb el nom de Secretariat Internacional d’Associacions Nacionals dels Universitaris Catòlics El 1946 s’hi uniren intellectuals i professors i el moviment s’organitzà en dues branques autònomes Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics MIEC i Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics MIIC N'han estat presidents dos catalans Ramon Sugranyes de Franch 1959-65 i Fèlix Martí i Ambel 1975-85
Catalunya-ciutat
Història
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a El Poble Català , i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intellectuals no barcelonins, que inicià la Revista de Catalunya febrer del 1926
Generació del 98
Nom donat al grup d’intel·lectuals espanyols sorgit al final del segle XIX i principi del XX, caracteritzats inicialment per la contestació a l’Espanya de la Restauració.
La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…
Societat d’Estudis Occitans
Literatura
Associació fundada el 1930 a Tolosa (Llenguadoc) per alguns intel·lectuals occitanistes, sota la presidència del filòleg Josep Anglada, que fou succeït pel poeta provençal Valèri Bernard.
El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis Occitans…
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fill d’aquest fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i Francesc Vayreda i Casabò Fills d’un altre fill d’Estanislau foren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol , la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol i els pintors Francesc…
Rogent
Arquitectura
Família d’artistes i intel·lectuals.
Elies Rogent i Amat , arquitecte —cunyat de Claudi Lorenzale i Sugrañes —, tingué dos fills, Josep i Francesc Josep Rogent i Pedrosa Barcelona 1867 — 1933, advocat i colleccionista d’art, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus collaborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d’Art de Catalunya El seu germà Francesc Rogent i Pedrosa Barcelona, 24 de desembre de 1864 — 1898 arquitecte, titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l’edifici on s’establiria el Cau Ferrat de Sitges 1892 publicà Architecture moderne de…
Centre d’Estudis Francesc Eiximenis
Entitat cultural i religiosa fundada a Barcelona el 1961, com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
.
El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la direcció de…
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal de sociologia, ciències i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l’any 1905.
Anarquista, aconseguí tanmateix la collaboració de gran nombre d’intellectuals, com Leopoldo Alas, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nákens, Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, etc Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, F Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, etc Facilità en aquest sentit una primera i espectacular aproximació dels intellectuals a l’anarquisme i menys al món obrer L’èxit de la revista —amb una tirada de 8 000 exemplars— permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca 1899-1902, aviat transformat en…
Grup d’Estudis de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1986.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història cultural, social i política de Mallorca, i, de vegades, de les Illes Balears, a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en els períodes de la Restauració, la guerra civil, el franquisme, la transició i el procés autonòmic Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades En destaquen els seminaris de moviments socials, que el 1996 arribaren a la seva novena edició el simposi La transició a les Illes Balears 1996 i les XVII Jornades d’Estudis Històrics Locals Els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina