Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
marquesat de Baños
Títol concedit el 1742 a les Dues Sicílies per Carles VII al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S'havia casat a Barcelona 1757 amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya
setge de Roses

Setge de Roses, gravat (segle XIX)
Història
Acció bèl·lica ocorreguda a Roses (Alt Empordà) durant la guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta 6-16 de novembre de 1808 Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daly, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen 5 de desembre de 1808
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical fundada el 1944 per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.
Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona
Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya
Història
Organisme de govern creat a Manresa per Agustí Saperes, cap de la revolta dels malcontents, el 29 d’agost de 1827.
Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII
acords de Wye Plantation
Acords firmats entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina el 23 d’octubre de 1998 amb l’objectiu de desbloquejar la retirada israeliana a Cisjordània prevista als acords Oslo II.
Una vegada més, Israel recorregué al fet de la inseguretat per a bloquejar el procés, i es negà a cedir més territori amb l’argument que l’ANP no controlava prou els grups violents Finalment, s’arribà a un acord molt forçat, mitjançant el qual Israel es comprometé a cedir el 13% del territori de Cisjordània, a què l’obligava l’acord interí Oslo II En canvi, l’ANP acceptà la supervisió dels EUA en la lluita contra els grups i actes violents Per a aquesta tasca, els acords de Wye Plantation establiren la creació d’un comitè nord-americà-palestí, i un comitè tripartit nord-americà-…
Fòrum Econòmic Mundial
Economia
Organització internacional amb seu a Ginebra.
Fou constituïda en fundació el 1971 Està supervisada pel govern confederal de Suïssa En formen part persones que representen les principals mil companyies mundials El 1979, Klaus Schwab, fundador i president executiu de l’organització, aconseguí reunir a la ciutat suïssa de Davos els principals directius d’empreses europees en una trobada sobre qüestions econòmiques, polítiques i socials que des d’aleshores se celebra anualment sota el nom de Fòrum de Davos i que ha esdevingut, juntament amb l’FMI, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç OMC, una de les institucions determinants…
Federació Catalana de Futbol

Cartell anunciant el partit entre les seleccions de Catalunya i Tunísia, organitzat per la Federació Catalana de Futbol el 2011
Federació Catalana de Futbol
Futbol
Organisme rector del futbol a Catalunya.
La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…
Parlament de Catalunya a Amèrica
Sessió parlamentària del Parlament de Catalunya celebrada a Mèxic per tal d’elegir el president de la Generalitat.
Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…
Unió Mallorquina
Política
Partit polític mallorquí, creat l’any 1982 a Palma, d’ideologia conservadora i mallorquinista.
En fou el primer líder Jeroni Albertí i Picornell , el qual presidí el Consell Insular de Mallorca fins l’any 1987 L’any 1988 fou nomenat president del partit Antoni Pons i, el 1993, Maria Antònia Munar i Riutort , que al desembre del 2007 cedí el càrrec a Miquel Nadal El 1987 i el 1991 s’integrà en el Govern balear presidit pel Partido Popular L’any 1995, gràcies a l’anomenat “pacte de progrés”, Munar assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca amb el suport dels partits d’esquerres El 1999 aquest pacte s’estengué a les institucions de les Illes Balears, i Unió Mallorquina s’…
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…