Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per…
Atid
Comunitat jueva de caràcter progressista.
Fundada a Barcelona el 1999, té per objecte promoure la vida jueva i els seus valors socioculturals i religiosos És membre de la Unió Mundial pel Judaisme Progressista i el Consell Europeu de Comunitats Jueves
carta d’Arístees
Carta jueva escrita en grec.
L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC
Centre Bonastruc Ça Porta
Museologia
Institució cultural de Girona dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt d’edificis del call, entre els quals hi ha una de les antigues sinagogues.
És regit pel Patronat Municipal Call de Girona, format el 1992 per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i per altres institucions, entre les quals destaquen Friends of Girona Museum & Institute, amb seu a Nova York, i la Xarxa de Jueries d’Espanya El centre comprèn dues seccions l’ Institut d’Estudis Nahmànides inaugurat el 1997, dedicat a l’obtenció i intercanvi d’informació i documentació sobre l’estudi de la cultura jueva —disposa de la biblioteca especialitzada Eliazar Eljanan Schalit—, i que organitza cursos i conferències i atorga…
Declaració Balfour
Història
Carta del ministre d'Afers Estrangers britànic Arthur Balfour adreçada públicament el 2 de novembre del 1917 al baró Walter Rothschild, en la qual es manifestava la posició favorable del govern britànic a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina.
Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment per la…
Nagrella
Família jueva establerta a Granada.
En foren membres destacats, entre altres, el literat Šěmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef ibn Nagrella , que exerciren una intensa activitat política al regne zírida de Granada
Ṭibbōn
Família jueva de científics i traductors.
Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i installada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn , fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn Marsella 1240 — 1283 Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn i Abba Mari al-Anatoli 1194-1285, gendre de Šemuel
Perea
Història
Antiga regió jueva situada a l’est del Jordà.
S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
Šěmoné ‘esré
Les ‘divuit’ lloances o benediccions de què consta l’oració jueva.
D’època precristiana, els jueus les havien de recitar tres cops el dia i tenien un lloc fix en el culte sinagogal