Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Alts Forns del Mediterrani
Economia
Empresa siderúrgica fundada el 1971 amb l’objecte d’explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l’estat.
Fou construïda a partir de les antigues installacions que Altos Hornos de Vizcaya posseïa al Port de Sagunt Camp de Morvedre i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué de començar un pla de reestructuració El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci Liquidada com a empresa el 1985, el 1986 la secció de laminació esdevingué Siderúrgica del…
Acciaiuoli
Economia
Família de comerciants i banquers italians de Bèrgam, establerta a Florència des del segle XII.
La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700…
Ariel
Revista literària i artística, publicada a Barcelona i de la qual aparegueren, entre 1946 i 1951, 23 números i 2 suplements sobre temes d’actualitat.
Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…
Unión Republicana
Partit polític
Partit polític espanyol presidit per Nicolás Salmerón que, des de 1903, recollí l’adhesió de la majoria de nuclis republicans a Catalunya, tret dels federals, i sobretot englobà el puixant moviment barceloní liderat per Alejandro Lerroux.
El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu portaveu fou el…
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’aparició dels…
Junts pel Sí
Política
Coalició electoral creada per a concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015.
Creada amb l’objectiu d’aconseguir una majoria al Parlament per a assolir la plena sobirania de Catalunya com a Estat, es presentà públicament el 20 de juliol Amb una preponderància de la societat civil, incloïa personalitats no adscrites a partits polítics En fou nomenat president Jordi Turull substituït el juliol del 2017 per Lluís Corominas L’antic eurodiputat i exmembre d’ICV Raül Romeva fou designat cap de llista per Barcelona, i Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , ocuparen el segon i el tercer lloc, respectivament Altres…
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la controvèrsia ariana…
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…