Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
El Nuevo Vapor
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona per un grup d’antics redactors d’El Vapor, que no acceptaren de fusionar-se amb els d’El Guardia Nacional
.
Començà a sortir l’1 de desembre de 1836, i tingué molta participació en les bullangues del 1837 El seu principal redactor, que signava JAde Covert-Spring , fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit contra gent que volia matar-lo Aquests fets produïren la desaparició del periòdic
Camino cortado
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 85 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción IFIquino, Barcelona, Despa Film Alemanya ARGUMENT José Luis Dibildos, Antonio Paso GUIÓ JLDibildos, APaso, IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, pantalla normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Augusto Algueró, jr SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Viktor Staal Juan, Armand Moreno Miguel, Laya Raky Cecília, Eugenio Domingo Antonio, Ramón Hernández, Conchita Ledesma, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, 16011956, Madrid, 27081956 Sinopsi En un cabaret on actua Cecília, es reuneixen Juan, Miguel i…
Blancaneu

Fotograma del llargmetratge Blancaneu i els set nans (Walt Disney, 1937)
Personatge femení protagonista del conte homònim dels germans Grimm.
Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938
Barbablava
Conte per a infants de Charles Perrault recollit a Contes de ma mère l’Oye
(1697).
La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—
Guisa
Història
Família noble, una de les branques de la casa ducal de Lorena (França), la qual adquirí el comtat de Guisa el 1333, pel casament del duc de Lorena, Raül, amb Maria de Blois.
El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort…
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del s XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…
El golfo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 97 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Dessy Films Barcelona ARGUMENT Ernest Vilches GUIÓ FDessy Martos, EVilches FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jde Togores INTERPRETACIÓ Ernest Vilches Ernesto Villar, Irene López Heredia Irene Heredia, Artemio Pérez Bueno Artemio Guzmán, Antoñito Suárez Ernesto nen, José Olózaga marquès d’Olaye, Ana Navacerrada Dolores, Mariano Ozores ESTRENA Barcelona, 27011919, Madrid, 25031919 Sinopsi Ernesto Villar, un nen pobre, és enviat als EUA gràcies a la generositat de Dolores La filla d’aquesta, Irene, està promesa amb Pepe Olaye, un…
A sangre fría
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 83 min., dirigida per Joan Bosch i Palau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…