Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció…
, ,
La bogeria
Literatura catalana
Novel·la naturalista i sociològica de Narcís Oller, publicada el 1899.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos…
Vilaniu
Literatura catalana
Novel·la realista de Narcís Oller publicada el 1885, en plena consolidació del novel·lista.
Desenvolupament enciclopèdic Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb↑ Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de…
Oleguer
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la L’Escanyapobres, de Narcís Oller.
És una reinterpretació positivista i local, de gran intensitat poètica, de l’estereotip literari de l’avar Caracteritzat en el físic i el temperament amb les fórmules de la bête humaine de Zola rata, fura, aranya, felí, d’orígens obscurs, coquí, miserable i misteriós en els costums i en la seva fosca intimitat, viu obsessionat per la possessió física de diners —per la riquesa en ella mateixa— i per la por de ser robat La seva despietada usura i la insociabilitat extrema li donen una reputació negativa i en fan un marginat a Pratbell Inserit en el marc històric de la industrialització a mitjan…
La Novel·la d’Ara
Col·lecció de narracions breus, fundada el 1923 a Barcelona per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Joan Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènec, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc N'aparegueren una cinquantena de títols
La papallona
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller, publicada el 1882 i considerada la primera novel·la catalana moderna.
Desenvolupament enciclopèdic És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció Oscilla entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novellístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent aquest context sociològic defineix el caràcter dela novella i n’empeny el…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
Revista Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal, fundada el 1909.
Editada per BBaixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní collaboradors destacats, com JMLopez-Picó, JLleonart, JBofill i Mates, Prudenci Bertrana, Agustí Calvet, Pompeu Gener, Narcís Oller, Mde Montoliu i Rafael Marquina No aconseguí de mantenir-se i desaparegué el mateix 1909
La Novel·la Nova
Teatre
Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre, publicada setmanalment a Barcelona del 1917 al 1919.
Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació
Vela y Remo
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista d’esports nàutics publicada a Barcelona entre el 1893 i el 1895.
Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras