Resultats de la cerca

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 28 d’…

Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts Destacaren per aquest fet Leonello d’Este 1441-50, creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I m 1550, per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie , que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan Willaert o…

El seu membre més sobresortint fou Joan Dessí i Queixalós documentat del 1585 al 1599, beneficiat de la seu de Tortosa —fill del pintor Joan Dessí i net del primer membre de la nissaga establerta a Tortosa, Vicent Dessí — que contractà el retaule de la capella del Sagrament 1576 de la seu conservat en part a la capella del palau episcopal Del 1599 data el seu retaule per a la casa del consell, del qual formaren part l’oli La Mare de Déu dels Procuradors a la casa de la ciutat, del qual encara no s’ha confirmat l’autoria, i altres peces, guardades al Museu de Tortosa Uns altres…

Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades

Els seus membres, acusats de conspiradors, passaren a Toledo i a Nàpols Pretenia descendir de la nissaga reial de David Membres seus foren Iṣḥaq Abrabanel , polític i comentarista bíblic, i el seu fill Yěhudà, escriptor conegut per Lleó Hebreu

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació

Des del 1612 fins al 1808, Miquel, Josep, Francesc, Joan i Miquel, cinc generacions d’aquesta nissaga, deixaren un testimoniatge de la vida del mas Anglada, proper a la vila de la Bisbal d’Empordà Tenen especial interès els apunts de Miquel Anglada, que fou jurat i clavari de la Universitat forana de la Bisbal, sobre les primeres dècades del s XVII, i de Francesc Anglada, sobre la primera meitat del s XVIII El manuscrit, que té un total de 106 fulls, és propietat de la família Lluís Conde i és dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà Ha estat editat i anotat…