Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Poema d’Alfons XI
Text versificat castellà, de la primera meitat del s XIV, la versió del qual, a partir d’un original gallec perdut, és atribuïda a Ruy Yáñez i també a un autor portuguès castellanitzat, sense identificar.
L’obra, de 2 455 octosíllabs encadenats, és considerada d’autor culte i la darrera manifestació del mester de clerecía
Kalevala
Literatura
Títol del poema èpic nacional finlandès reconstruït filològicament i poèticament per Elias Lönnrot (versió definitiva, 1849).
Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català
Ollantay
Peça dramàtica peruana transmesa oralment i recollida en alguns manuscrits, un d’ells en quítxua (1853).
Consta de tres actes, és escrita en octosíllabs i modernament ha estat traduïda a diversos idiomes La seva acció se suposa de la fi del s XIV o el començament del XV El general Ollantay és condemnat a mort perquè ha pretès la mà de la princesa inca Es rebella contra el seu senyor i manté a ratlla els seus exèrcits fins que és capturat, víctima d’una traïció El final de la història és feliç o tràgic segons les preferències dels diversos redactors
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del segle XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del segle XII.
Té 1743 octosíllabs apariats els primers 1579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912 Bibliografia Cantavella, R en premsa ed s d “Facet”, ço és, libre de cortesia Barcelona, Barcino Ziino, F 1995 “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo Pisa, Edizioni ETS
,
Roman de la Rose
Poema didàctic i al·legòric francès en dues parts.
La primera 4 058 versos fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i és un tractat amatori cortesà La segona 17 772 versos, redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, és de caràcter satíric i ataca institucions, costums i creences amb un llenguatge incisiu i realista A Catalunya, la seva influència fou enorme i nombroses les imitacions àdhuc les noves rimades catalanes foren escrites en octosíllabs apariats, igual que el Roman Tanmateix, on s’evidencia clarament la seva influència és en L’arbre de filosofia d’amor , de Ramon Llull, i al poema Passio Amoris secundum Ovidium ,…
Stabat mater
Música
Seqüència litúrgica llatina que comença amb els mots Stabat mater dolorosa juxta crucem lacrimosa, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Per extensió, obra musical basada en aquest text Sorgida en cercles franciscans cap al segle XIII, sovint se n’ha atribuït l’autoria a Iacopone da Todi -1306 -tot i que no es pot dir amb certesa qui en fou l’autor- És formada per vint estrofes de tres versos -dos d’octosíllabs i un d’hexasíllab-, que se succeeixen en parelles de dues amb l’esquema de rimes AAB, CCB, Potser no fou escrita directament amb la intenció de ser cantada, però l’estructura del poema el feu vàlid per a ser usat com a seqüència a partir del segle XV Després de la seva supressió, dictada pel concili de Trento, l’any…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
Fraire de Joi e sor de Plaser
Literatura catalana
Poema anònim català en 824 octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s.XIV.
Desenvolupament enciclopèdic La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia Bibliografia Pacheco, A 1992 Thiolier-Méjean, S 1996 Vegeu bibliografia
Fraire de Joi e sor de Plaser
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició Bibliografia Pacheco, Arseni Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62, 1992 Thiolier-Méjean, S Une belle au Bois Dormant médiévale Frayre de Joy et Sor de Plaser Nouvelle d’oc du XIVème siècle Texte, traduction, notes et commentaries París, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1996
Llibre dels mariners
Historiografia catalana
Literatura catalana
Poema anònim, probablement del principi del segle XV, en 480 octosíl·labs apariats, contingut al manuscrit 381 de Carpentras.
És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37
,