Resultats de la cerca

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…

Organitzà aplecs i reunions, cursos de direcció coral, seminaris, etc Collaborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya A partir del 1964 publicà la Revista dels Orfeons de Catalunya i des del 1968 una Circular de periodicitat mensual El 1981, en fou acordada la reconversió funcional i estructural, concretada en el naixement d’un nou organisme, continuador i renovador de la seva tasca la Federació Catalana d’Entitats Corals FCEC, per a presidir la qual fou elegit 1982 Oriol Martorell

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’organització d’aplecs…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal…

Constituïda a Manresa el 5 de juny de 1982, té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus collectiu de les entitats federades i, complementàriament, assessorar i orientar les agrupacions adherides i promoure noves entitats corals Prové del Secretariat dels Orfeons de Catalunya 1959-82, successor, al seu torn, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya 1918-39 La personalitat jurídica li és reconeguda, també, en la seva condició de membre —com a moviment nacional— d’ Europa Cantat  Federació Europea de Joves Cors i de la Federació Internacional per a la Música…

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Cal buscar-ne l’origen en els Grups Intermedis de Catalunya GIC, entitat creada el 1969 per grups de cantaires d’entre tretze i divuit anys provinents de corals infantils com Llevant Coral Sant Jordi, Xegadí Coral Infantil l’Espinguet de Vilafranca o Albada Cor Madrigal El 1972 els GIC foren reconeguts pel Secretariat d’Orfeons i començaren a participar en les activitats del món coral L’objectiu principal de la federació és agrupar els grups corals juvenils i donar sortida a les necessitats específiques d’aquest collectiu Des de Corals Joves de Catalunya s’organitzen cursos de…

El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa 1853, als d…

El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà…