Resultats de la cerca

Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…

La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen

El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…

Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480

Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa

Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història

Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…

El temple, projectat per Antonio da Sangallo el Jove, fou començat el 1518, i la façana fou acabada després de la mort del seu autor, Francesco da Volterra 1588 La representació de la Mare de Déu, amb la muntanya i la serra, que adorna la portalada és un afegit posterior A l’interior hi ha les tombes dels papes Calixt III i Alexandre VI i hi hagué, fins el 1980, la d’Alfons XIII d’Espanya L’església donà nom al carrer on és situada via Montserrato

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…

Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’Estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del…