Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
La gala està en son punt
Literatura catalana
Comèdia paròdica anònima del segle XVII, en vers, de nom complet La famosa comèdia de la gala està en son punt.
Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic…
Historias de amor y masacre
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1978, Animació, 80 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester, Ja.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Amaika Carlos Navarro, Barcelona GUIÓ JAmorós FOTOGRAFIA Xavier Font truca MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Enrique Escobar DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Víctor Luna ANIMACIÓ José Jorna, Marta Moragas, Rosa Maria Amorós, Anna Maria Virgili COORDINACIÓ Lola Fernández Julià SO Sonoblok ESTRENA Madrid, 16041979, Barcelona, 01061980 PREMIS Zagreb 1978 Hace un porrao de años o más , d’Ivà Sinopsi Cinta estructurada en sis episodis dibuixats per humoristes collaboradors de la revista "El Papus" El film comença amb una paròdia en imatge real de les…
Roman de Renart
Extensa col·lecció de 27 poemes francesos (uns 25 000 versos) dels segles XII i XIII, els protagonistes de la qual són animals (la guineu —Renart—, el llop, el lleó, el gat, l’os, etc. ).
Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta
Els núvols
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes en les Grans Dionisíaques de l’any 423 aC i refosa posteriorment.
L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
la Candelera

Aspecte de la Fira de la Candelera de Molins de Rei
© Fira de la Candelera
Folklore
Nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal el 2 de febrer (i originàriament, de l’Epifania, el 14 de febrer), en la qual hom commemora la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d’acord amb la llei jueva.
Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera
La infanta Tellina i el rei Matarot
Literatura catalana
Comèdia burlesca atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet.
És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues…
L’home que es va perdre
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal publicada el 1929.
Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d’aquí que…
Disputa d’en Buch ab son cavall
Literatura catalana
Poema de 343 versos octosíl·labs apariats, compost probablement a la segona meitat del segle XIV, de caràcter satíric.
Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia…
Paraules d’Opòton el Vell
Literatura catalana
Novel·la d’Avel·lí Artís-Gener, publicada l’any 1968.
L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits…