Resultats de la cerca

Considerada com l’antecedent del Campionat de Catalunya, fou el primer campionat de futbol celebrat a l’Estat espanyol Fou instaurat pel president d’honor de l’Hispània Football Club, Alfons Macaya, i hi participaren diversos clubs catalans, que competiren en format lliga Se’n proclamaren campions l’Hispània 1901, el Futbol Club Barcelona 1902 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1903 La temporada 1902-03 fou polèmica, ja que el FC Barcelona organitzà parallelament la Copa Barcelona Al final del 1903 l’Associació de Clubs de Football decidí atorgar la Copa Macaya en propietat a un dels tres…

Organitzat pel Reial Aeroclub de Lleida, el seu precedent fou el concurs internacional celebrat l’any 1930 En l’edició del 1950, hi prengueren part avionetes dels aeroclubs de Logronyo, Saragossa, Sabadell i Reus La segona edició tingué lloc el 1955, i hi participaren avionetes procedents de Sabadell, Osca, Saragossa, Reus, Suquets, Tarba i Sent Gironç S’hi realitzaren exhibicions de vol d’avions militars, avionetes i velers, i s’hi organitzaren diversos concursos Josep Gorina guanyà la prova de velocitat i Joan Vilarrubís, la de regularitat Hi assistiren uns 10000 espectadors Posteriorment…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director per a la…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…

Era constituït per sis regents, tres d’Espanya i tres d’italians, tots ells lletrats, i pel tresorer general de la corona d’Aragó Tenia jurisdicció sobre els regnes de Nàpols i de Sicília, l’estat de Milà i els presidis de Toscana i les relacions amb els estats veïns Assessorava el rei en problemes locals, nomenament de càrrecs, manteniment de tropes i forces navals, i actuà com a suprem tribunal d’apellació en el seu àmbit Fou un eficaç auxiliar del Consell d’Estat El 1707, durant la guerra de Successió, el Consell d’Itàlia borbònic passà a ocupar-se també dels afers de Sardenya en ésser…

És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de…

Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi continuaren…

Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta hi inclou no…

Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…