Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Dolgoruki
Llinatge principesc rus.
Els membres més importants són el príncep Dolgoruki , que construí 1156 una casa de peatge a la vall del Moskva, origen de Moscou, Maria Vladimirovna Dolgorukova — 1625, primera muller del tsar Miquel III Romanov, Jakov F'odorovič Dolgoruki — 1720, ambaixador de Pere I a França i Espanya, Vassili Mikhailovič Dolgoruki — 1782, que conquerí Crimea 1771 en pocs dies, Ivan Mikhailovič Dolgoruki — 1823, militar, polític i poeta, P'otr Vladimirovič Dolgoruki — 1868, historiador especialitzat en genealogia que deixà unes Mémoires de la seva vida, i Jekaterina Mikhailovna…
Eix Diagonal
Eix viari que uneix les comarques centrals amb el litoral català en unir Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Inaugurat al començament de desembre del 2011, l’eix connecta de sud-oest a nord-est les principals infraestructures viàries catalanes, com són la C-31, la C-32, l’AP-7, l’A-2, i l’Eix Transversal, i millora el trànsit de llarg recorregut, les comunicacions intercomarcals i la mobilitat a l’entorn de les principals poblacions del recorregut L’eix té 67 km de longitud i inclou trams de nova construcció i d’altres ja existents Les obres, que finalitzaren mig any abans del previst, tingueren un pressupost de 368,4 milions d’euros El model de construcció adoptat ha estat el sistema de …
Eix Transversal
Autovia de 204 km que uneix Lleida i Girona.
Tingué un precedent en un projecte de carretera semblant de l’any 1935, encomanat a l’enginyer Victorià Muñoz i Oms, que la Guerra Civil de 1936-39 impedí construir Construït en 1990-97, trenca amb la tradicional estructura radial de les comunicacions catalanes, tot passant per les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Gironès, i fou concebut com un instrument dinamitzador de la Catalunya interior, facilitant-ne la mobilitat i els intercanvis, i d’equilibrament de la població de Catalunya Designat com a C-25 i construït…
Senyoria
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré, publicada el 1992.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…
COMSA-EMTE
Economia
Empresa d’instal·lació i desenvolupament d’infraestructures de transports, comunicacions i serveis públics, creada l’any 2009 arran de la integració de les empreses COMSA i EMTE.
COMSA COMSA fou fundada l’any 1891 a Reus per Josep Miarnau i Navàs, operari del ferrocarril que establí Construccions Miarnau, una petita empresa de material ferroviari, que els primers anys se centrà en tasques de manteniment i renovació de la xarxa de vies i d’estacions Els anys trenta establí la seu a Barcelona, i el 1934 esdevingué societat anònima Fills de Josep Miarnau Navàs, SA La dècada de 1940 diversificà les seves activitats vers altres branques de l’enginyeria civil com ara carreteres, ponts, etc El 1964 modificà novament el nom pel de Construccions Miarnau Societat Anònima COMSA…
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf Els Pinós mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…