Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tresor de Villena
Prehistòria
Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de Villena, sense context arqueològic.
Devia ésser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental És constituït per 66 peces, la majoria d’or plats, bols i ampolles, però també hi ha un ceptre amb tija de ferro element simptomàtic És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor Representa un tresor reial o principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions grega i fenícia Pot ésser datat d’entorn dels segles X-VIII aC
Processó i dansa de la mort de Verges
Folklore
Representació popular de la Passió que se celebra a Verges (Baix Empordà) per Dijous Sant.
Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu al coll i…
Pastas Gallo
Economia
Empresa alimentària catalana.
Josep Espona i Boatella comprà el 1944, juntament amb un soci, una petita fàbrica de farines El seu fill, Josep Espona i Bañarés 1926-1997, s’integrà al projecte des del començament, però el 1946 comprà una altra planta productora de farina a Rubí Vallès Occidental i, el 1950, introduí a l’Estat espanyol les primeres pastes fetes amb sèmola dura Posteriorment, anà comprant diferents installacions de producció El 1961 absorbí Productos Alimenticios Gallo, propietat del seu amic i client, Fèlix Pagès, i el 1968 inaugurà la primera fàbrica de Granollers Vallès Oriental Amb la incorporació d’…
Poesies catalanes
Literatura catalana
Recull de poemes de Frederic Soler publicat el 1875, en una edició de luxe, prologat per Antoni↑Bergnes de las Casas i il·lustrat per Tomàs Padró.
Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…
Les primaveres i les tardors
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel, publicada l’any 1986.
Representa el retorn al mite d’Andratx com a mitificació de l’experiència de maduresa de l’escriptor i de retrobament amb ell mateix després d’haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord L’argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s’acaba a l’alba de l’endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l’espai interior de la casa presidit per la llar La fosca de la nit afavoreix…
premi Muriel Casals de Comunicació
Comunicació
Premi atorgat anualment per Òmnium Cultural per distingir els professionals de la comunicació que hagin contribuït a prestigiar l’ús de la llengua catalana i a projectar la cultura dels Països Catalans.
S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat premi Òmnium de Comunicació i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders , de Montserrat Roig 1982 Plaça Major , de Josep Maria Martí Dièresi , de Xavier Bru de Sala Memòria popular , de…
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos …
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…