Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Presa de Menorca
Literatura catalana
Peça dramàtica anònima menorquina de la segona meitat del segle XVI, en què es representen escenes de la conquesta de l’illa al segle XIII.
La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de…
Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma
Música
Conjunt simfònic mallorquí.
Fou creat a Palma el 1988 per la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma L’orquestra debutà el 30 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma Des d’aleshores ha tingut tres directors titulars Luis Remartínez, Philippe Bender i Salvador Brotons Des de la seva fundació ha desenvolupat una temporada anual de concerts i ha participat en les temporades d’òpera i sarsuela del Consell Insular de Mallorca i dels Amics de l’Òpera de Maó El conjunt ha actuat a Oviedo, Andorra, Madrid, Lleó, Barcelona,…
Ral·li Costa Brava

El 2004 s’inicià el Ral·li Costa Brava de vehicles històrics
JAS
Automobilisme
Competició automobilística internacional que es disputa anualment per carreteres de les comarques de la Selva i el Baix Empordà.
Organitzada per la Penya Motorista 10 × Hora, la primera edició tingué lloc el 1953 Primer fou puntuable per al Campionat de Catalunya i després per al d’Espanya 1957 i el d’Europa 1973 fins el 1987 L’any següent, arran de la fusió amb el Ralli Catalunya, s’originà el Ralli Catalunya-Costa Brava, que fou el primer a incloure’s al Campionat del Món sota el nom de Ralli d’Espanya 1991 Al mateix temps, la PM 10 × Hora organitzà els rallis Costa Brava-Lloret 1988 i Lloret-Costa Brava 1989-94 A partir del 2005 es tornà a disputar amb el nom original i tornà a ser puntuable per al…
Història de Paris e Viana
Literatura catalana
Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.
Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…
Orquestra Filharmònica de Londres
Música
Formació orquestral fundada per Thomas Beecham l’any 1932.
Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951-57, W…
Orquestra Reial Filharmonia de Galícia
Música
Orquestra amb seu a l’Auditori de Galícia, fundada l’any 1996.
En el seu debut, fou dirigida per l’alemany Helmuth Rilling, que es mantingué al capdavant de l’orquestra fins al desembre de l’any 2000 Directors de la talla de R King, K Penderecki, J López Cobos, N Marriner, PM Davies, E García Asensio, E Colomer o D Shallon, entre molts altres, hi han actuat com a directors convidats L’Orquestra Reial Filharmonia de Galícia ORFG ha tingut també la inestimable collaboració dels millors solistes, entre els quals figuren els violinistes FP Zimmermann i UA Mahté, el violoncellista M Rostropovič, la mezzosoprano T Berganza o les pianistes Alícia…
Crònica del Regnat de Ferran I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Joan I, és copiada en dos manuscrits de la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó; i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la legitimitat…
Crònica del Regnat de Joan I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Ferran I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibilla, que influí els darrers temps el rei Pere Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou concebuda, com…
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels s. XVI i XVII, amb algunes referències al s. XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí, sotssagristà de la seu, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar Bernabeu…