Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
marquesat de Pozo Rubio
Història
Títol concedit el 1887 a favor d’Àngela Roca de Togores i Aguirre-Solarte, filla dels marquesos de Molins, sobre una antiga senyoria murciana que els Roca de Togores havien heretat dels Carrasco.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1910 en memòria dels serveis del seu difunt marit Raimundo Fernández-Villaverde y García-Rivero, president del consell de ministres
Nuevo Partido Socialista
Partit polític
Partit fundat al febrer de 1995 a Madrid per la confluència de l’Alianza de la Democracia Socialista, el Partido Obrero Socialista Internacionalista, Democracia Socialista i Izquierda Republicana de Euskadi, que s’havien coalitzat en diferents ocasions.
Està dirigit per Miquel Fanlo, Olga Pardell, Josep Antoni Pozo i Josep Serra Estruch Obtingué 1039 vots enles eleccions autonòmiques catalanes de 1995 Premsa afí Debate Social
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
Club d’Escacs Lleida

Membres del Club d’Escacs Lleida (2009)
Club d’Escacs Lleida
Escacs
Club d’escacs de Lleida.
Fundat el 1934, durant els primers anys competí en l’àmbit local El 1948 organitzà per primera vegada un Campionat d’Espanya i els anys seixanta, el Torneig Internacional de Lleida Jugà a primera divisió catalana i, en ocasions, a la divisió d’honor El 2009 ascendí a la divisió d’honor catalana i a primera divisió estatal en quedar segon classificat en el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus jugadors destacats foren Aramis Álvarez, Sandro Pozo, Joan Trepat i David Monell Té escola d’escacs
atemptats de l’onze de març de 2004
Atemptats terroristes comesos l’11 de març de 2004 a Madrid per l’organització islamista al-Qā‘ida, que provocaren 190 morts i uns 1.500 ferits.
Fou considerada l’acció terrorista més gran comesa mai fins aleshores a l’Estat espanyol Els terroristes collocaren motxilles amb explosius en diverses estacions de tren de la capital espanyola Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo, en hora punta i sense avisar amb antelació L’atemptat tingué lloc tres dies abans de les eleccions generals, cosa que provocà una gran tensió política L’aleshores ministre de l’interior, Ángel Acebes, atribuí l’autoria a ETA, com també ho féu el president espanyol, José María Aznar, atribució que el govern del PP insistí a mantenir malgrat…
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…
Arxiu Capitular de la Catedral de València
Historiografia catalana
Fons documental del capítol de la catedral de València, amb documentació des del mateix moment de la seva erecció arran de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el 1238.
Malgrat la irregularitat cronològica de les sèries documentals, és un arxiu ric i raonablement ben conservat, que inclou, a més, una nombrosa collecció diplomàtica, un complet fons notarial, un interessant arxiu musical i una extensa biblioteca de manuscrits i impresos La collecció diplomàtica, amb prop de 9600 pergamins el més antic és una còpia del s XIV d’un document del 1095, conté butlles pontifícies, diplomes reials i instruments notarials, que en molts casos conserven els segells pendents dels atorgants, entre els quals un d’or d’Alfons el Magnànim De les sèries documentals cal…
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…