Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té…
departament del Ter
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà El prefecte residia a Girona fou dividit en tres districtes Girona, Figueres i Vic El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià
Règim Civil
Història
Nom amb el qual és coneguda l’etapa de la dominació napoleònica a Catalunya, en què el Principat fou incorporat a França.
Creat pel decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, comportà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’Estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives departament , sotsprefectura, mereria i de càrrecs semblants prefecte , sotsprefecte, mere , bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori El nou règim implicà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans El Règim Civil perdurà, més o menys alterat, fins a la…
Tercer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat a Montserrat del 25 al 29 de juny de 1990, convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer Congrés i el vint-i-cinquè del segon.
Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular,…
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
Museu Jacint Rigau
Museu
Museu de Perpinyà, situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat.
El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon obrint la…
Sodalitium Pianum
Associació secreta romana, fundada per Umberto Benigni el 1909 i posada sota l’advocació de sant Pius V, que aplegava persones i grups autodenominats integralment catòlics, amb vista a recollir informació sobre l’ortodòxia i la disciplina de catòlics sospitosos de Modernisme
.
Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una…
L’Indépendant
Periodisme
Principal diari de la Catalunya del Nord, imprès a Perpinyà.
De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al…
Comnè
Família noble de l’imperi Bizantí que donà dinasties imperials a Bizanci (1081-1183) i a Trebisonda (1204-1461).
Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II…
Omnimoda historia
Historiografia catalana
Història universal, avui perduda, escrita per Dextre, fill de sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen Flavi i el…