Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Centre Ecumènic de Catalunya
Associació creada oficialment el 1984, a Barcelona, per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.
És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i…
comunitat de Taizé
Comunitat monàstica i ecumènica fundada a Taizé (Borgonya), per Roger Schutz
(1942), que integra germans de diverses esglésies cristianes, sobretot protestants (hi ha també alguns catòlics), procedents d’una quinzena de països.
Llur ideal és la comunió entre tots els homes, i per això malden per la reconciliació dels cristians en una sola Església “germen i signe que només hi ha una sola família humana” Lloc de recerca i de trobament, després d’uns quants anys de solitud començà d’atreure jovent d’arreu del món, talment que en nasqué la idea d’un Concili dels joves 1970, que iniciaren el 1974 uns quaranta mil joves de cent països nombre que ha anat augmentant en els aplecs anuals de Pasqua i estiu associant-se a la vocació de comunió i de reconciliació pròpia de Taizé D’ençà del 1978 organitza anualment la Trobada…
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
Addai
Segons la tradició siríaca, el fundador de l’església cristiana d’Edessa.
La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana
regla de sant Basili
Regla monàstica fixada per sant Basili el Gran durant l’estada que feu amb nombrosos deixebles, prop de Neocesarea.
S'ha conservat en dues versions anomenades Regulae fusius tractatae i Regulae brevius tractatae Se centra en els consells evangèlics i fa que el monjo miri l’Escriptura com a única regla L’ascètica basiliana és influïda pel dualisme platònic La vida del monestir es basa en la pregària comuna i en el treball menestral i intellectual L’acció apostòlica dels monjos es projecta cap a la beneficència i l’ensenyament No hi ha institucionalitzada cap estructuració superior
premi El lector de l’Odissea
Premi literari de narrativa en llengua catalana que convocaren anualment, des del 1999 fins el 2018, la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005 L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna…
Avesta
Conjunt de llibres sagrats del zoroastrisme que constitueixen encara les escriptures i el ritual dels parsis.
L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part L’actual Avesta es divideix en 5 parts Yasna sacrificis, llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā sermons en vers probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat Vendidad , sèrie de prescripcions per a mantenir la…
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Entitat religiosa, fundada el 1899 a Barcelona per Josep Torras i Bages.
Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del…
Església evangèlica
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma esdevinguda al segle XVI, i que inclou les principals branques del protestantisme tradicional: luterans, calvinistes, presbiterians, metodistes, baptistes, germans i d’altres.
Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament 1832…
Salvatge cor
Literatura catalana
Llibre de la maduresa poètica de Carles Riba.
Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…