Resultats de la cerca

Són reconegudes i inscrites per la Santa Seu, la qual intervé també en l’aprovació d’estatuts i nomenament de presidents i consiliaris Des del 1927 hom celebra anualment la Conferència de Presidents de les OIC Moltes gaudeixen d’un estatut consultiu davant l’ONU, la UNESCO, la FAO, el Consell d’Europa, etc

La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…

El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada…

Presidents Jacint Ibáñez Gras i Ceferino Solivelles Mínguez

Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del principi de  …

Fundat arran de la revolució del 1890 com a escissió de la Unión Cívica de Bartolomé Mitre, tornà a insurgir-se el 1905, sense èxit Practicà l’abstencionisme fins el 1912, quan entrà en vigor una nova llei electoral amb la qual es reduí el frau Des d’aleshores augmentà la representació en les diverses consultes, fins que, sota el lideratge d’Hipólito Yrigoyen, assolí la presidència el 1916 i dominà la política argentina anterior al peronisme, amb Yrigoyen 1916-22 i 1928-30 i Marcelo Torcuato de Alvear 1922-28 com a presidents En 1956-71 el partit s’escindí en la UCR del Pueblo i…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal és l’emissió…

Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’…

El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84

L’associació formà, d’antuvi, una secció d’Òmnium Cultural i tingué com a president Josep M de Casacuberta Després n'han estat presidents Amadeu Bagués, Pere Català interinament i Francesc Recasens Ha organitzat la Mostra de Cançons Alguereses 1980 i 1982