Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Carròs

Armes dels Carròs
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.
El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…
Apol·loni
Personatge literari nascut probablement de la literatura grega hel·lenística, però la més antiga aparició del qual es troba en una novel·la llatina anònima del segle III dC: Historia Apolloni regis Tyri .
Les diverses aventures que corre Apolloni, príncep de Tir, culminen successivament amb la seva unió amb Lluciana i, en una segona part, amb l’accidentat recobrament de la seva filla Tarsiana El tema, que tingué una gran acceptació a l’edat mitjana, fou recollit en la Gesta Apolloniis , probablement del segle X, en el Libro de Apolonio , poema anònim castellà datable a mitjan segle XIII i, ple d’aragonesismes, fou inclòs en la Gesta Romanorum del segle XIV, etc Reaparegué en obres com el Patrañuelo 1567, de Joan de Timoneda, Pericles 1609, de WShakespeare, etc, i el personatge de…
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
Timor

Armes dels Timor
Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.
Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…
Duca
Llinatge d’origen grec, probablement sortit dels Ducas bizantins.
Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi
Urtx

Escut dels Urtx
Llinatge feudal probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx i de Naüja, que el 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbò la cessió d’una…
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Cronicons Rivipul·lenses
Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll poc temps després de la quarta dedicació de la seva església (1032), i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.
El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i interpolat fins…
Lloria

Armes dels Lloria
Llinatge d’origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria (Basilicata).
El cavaller Roger de Lauria fou amic i servidor del rei Manfred I de Sicília, i sembla que morí a la batalla de Benevent 1266 La seva muller, Bella d’Amichi , dama de la infanta Constança, fou senyora de la vall de Seta, al Regne de València vivia encara el 1279 Llur fill, l’almirall Roger de Lauria , dit en català Roger de Lloria, heretà les possessions familiars valencianes i italianes Foren fills seus del primer enllaç Beatriu de Lloria i Lancia mare d’ Alfons Roger de Lloria , Jofredina de Lloria i Lancia, Hilària de Lloria i Lancia morta després del 1337, senyora de la baronia de Lauria…
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina