Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…

Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme

Successor d' El Suplemento de Barcelona , fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de La Opinión , fou resultat de la fusió amb La Opinión Imparcial Començà a sortir l’1 de gener de 1899 i continuà fins el 1901 L’any 1900 acceptà de publicar la Setmana Catalanista , com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s’hi havia de publicar

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…

Era l’equivalent català del Ruedo Ibérico castellà Les publicacions s’agrupaven en quatre colleccions “Frontera oberta”, dedicada essencialment al llibre de formació i informació política “Indesinenter”, de literatura “Fets i Documents” i “Els llibres blancs” on aparegué Catalunya sota el règim franquista, del mateix J Benet Dirigida per J Benet del 1969 al 1974, cessà les activitats el 1977

L’inspirador fou JB Colbert, el qual veia en el diari una manera de posar la cultura al servei de l’estat i de les tesis polítiques oficials Desaparegut el 1792 i reeditat des del 1816, el 1902 fou adquirit per l’Institut de France i fou convertit en òrgan informatiu de les cinc acadèmies franceses

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Dirigida per Jaime Boladeras i Mario Llonch, volgué ser un mitjà de comunicació dels clubs catalans de golf, amb notícies de Catalunya, Espanya i internacionals, així com donar suport a l’afició i tenir l’ajuda de la Federació Catalana de Golf De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 18 números

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895