Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
marquesat de Campo Sagrado
Història
Títol concedit el 1661 a Gutierre Bernaldo de Quirós y de las Alas.
El seu rebesnet, i cinquè marquès, fou Francisco Bernaldo de Quirós Mariño , capità general de Catalunya
marquesat de Los Vélez
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1507, a l’adelantado major de Múrcia Pedro Fajardo y Chacón, senyor i comte de Cartagena, sobre els seus llocs de Vélez Blanco i Vélez Rubio.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
ducat de Noccera
Història
Títol senyorial concedit el 1521, en el regne de Nàpols, a Tiberio Carafa e Cantelmo, primer comte de Soriano, després d’haver comprat aquesta ciutat, casat amb Jerònima de Borja-Llançol de Romaní, besneboda del papa Alexandre VI.
El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió
comtat de Westmorland
Història
Títol concedit a Anglaterra, el 1397, a Ralph Neville (mort el 1425), quart lord Neville of Raby i mariscal d’Anglaterra, cunyat del futur rei Enric IV.
El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane
Íxer
Família noble que formà una branca de la dels Ferrandis d’Híxar.
Fou iniciada per Joan Gonçal d’Íxer i Mesía —fill de Pere III Ferrandis d’Híxar, senyor de la baronia d’Híxar—, el qual s’establí al Regne de València Fou fill seu Gonçal d'Íxer i de Castro , senyor de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber Llur rebesnet Gonçal d’Íxer i Escrivà mort després del 1587, baró de Xaló i de Gata i comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, es casà amb Maria de Montagut òlim de Castellví i de Montagut, que li aportà les senyories de l’Alcúdia i de Ressalany La família s’extingí amb llur filla Jerònima d’Íxer i de Montagut , que aportà les senyories familiars als…
principat de Condé
Història
Títol jurisdiccional concedit el 1530 sobre la senyoria de Condé-sur-l’Escaut (antic comtat de Flandes) a Lluís I de Borbó-Condé (mort el 1569), fill de Carles IV, duc de Vendôme.
Els seus descendents es cognomenaren de Condé o de Borbó-Condé , i també de Borbó , des que obtingueren el ducat de Borbó 1661 Els membres més importants foren el besnet del fundador de la casa Lluís II de Borbó-Condé mort el 1686, el rebesnet d’aquest darrer, Lluís V Josep de Borbó-Condé mort el 1818, i el net d’aquest, Lluís Antoni Enric de Borbó-Condé mort el 1804 En morir 1830 el darrer príncep, Lluís VI Enric Josep de Borbó-Condé feu hereu testamentari dels seus béns el príncep Enric d’Orleans, duc d’Aumale, fill del rei Lluís Felip I El títol de príncep de Condé fou restablert per…
ducat de York
Història
Títol anglès concedit el 1385 a Edmund d’Anglaterra, fundador de la línia o dinastia reial anglesa dels York.
En morir, segurament el 1483, el seu rebesnet Ricard de York, cinquè duc, el títol revertí a la corona Des dels Stuart esdevingué el títol del segon fill del rei d’Anglaterra, i fou portat fins el 1612 —que esdevingué príncep de Galles— pel futur rei Carles I després ho fou des del 1643 fins al 1685 pel futur rei Jaume II, i des de poc després del 1725 pel net d’aquest, Enric Stuart El portaren també Ernest August de Hannover mort el 1728, germà del rei Jordi I, Eduard August d’Anglaterra mort el 1767, germà de Jordi III, i el fill d’aquest, Frederic August d’Anglaterra mort el 1827, que…
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV de Hessen-…
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…
Douglas
Llinatge feudal escocès, originari de Lanark, l’estirp del qual és William de Douglas (1175), que morí vers el 1214.
El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia, filla del…