Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Arrels cristianes de Catalunya
Document sobre la relació entre el cristianisme i la societat catalana, publicat el 1985 per la Conferència Episcopal Tarraconense.
Mitjançant aquest text, els bisbes catalans transmetien un triple missatge l’afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya la constatació de la presència de la fe cristiana i de l’església al llarg de la història i la formulació del compromís de l’església a seguir prestant servei a la societat catalana, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals propiciats després de la Transició espanyola L’any 2010, els bisbes catalans feren públic el document Al servei del nostre poble , que commemorava els 25 anys d' Arrels cristianes de Catalunya alhora…
pactes del Laterà
Història
Acords diplomàtics entre el regne d’Itàlia i l’estat del Vaticà signats l’11 de febrer de 1929 per Mussolini i el secretari d’estat, cardenal Gasparri, pels quals hom posava fi al conflicte entre la Itàlia unificada i els Estats Pontificis desapareguts de fet amb l’ocupació de Roma el 1870.
Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer…
Banū Zīrī
Tribu berber de la branca sanhaja
.
Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien…
Consorci d’Educació de Barcelona
Entitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creada per gestionar els serveis i els centres educatius de la ciutat de Barcelona reunits en una única xarxa educativa, descentralitzada i més propera a la ciutadania.
El Consorci d’Educació de Barcelona CEB apareix amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, llei que dota la ciutat d’un règim especial tot reconeixent la seva capitalitat i que fou aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles El CEB es va constituir legalment pel Decret 84/2002 del Govern de la Generalitat de Catalunya del 5 de febrer de 2002 Gradualment ha anat assumint competències amb la finalitat d’arribar a esdevenir l’administració educativa única a la ciutat Des del gener del 2009, el Consorci d’…
Esperit Sant
Els dons de l’Esperit Sant representats per set cercles amb coloms inscrits que envolten Maria, en un fragment procedent de la taula romànica de Santa Maria de Lluçà
© Fototeca.cat
Tercera persona de la Trinitat.
En l’Antic Testament, hom parla de l’Esperit de Déu en hebreu ruah ,‘alè’, ‘buf’ tot designant el poder actiu de Déu, el seu principi vital apareix, en el relat de la creació, planant damunt les aigües, de les quals sorgeix la vida, i mou i inspira els profetes i els homes escollits del poble de Déu Si no és molt analògicament, tanmateix, hom no pot trobar en tot l’Antic Testament cap personificació d’aquest Esperit, i només en els Evangelis és significada aquesta inicialment l’Esperit es manifesta des del començ de la vida pública de Jesús Marc, és present àdhuc en la seva concepció Mateu i…
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…