Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Casa Museu l’Agustí
Museu
Museologia
Equipament museístic integrat en el Parc Natural del Montseny i situat al pla de la Calma.
L’any 2002 la diputació de Barcelona, amb la collaboració del consistori de Tagamanent, obrí al públic aquesta antiga masia on es recrea la vida quotidiana dels antics estadants i on el visitant pot traslladar-se al Montseny dels s XVIII i XIX
Museu de l’Estampació de Premià de Mar
![](/sites/default/files/media/FOTO/Museu_Estampacio_de_Premia_de_Mar.jpg)
Ambientació d'un taller d'estampació manual "al bac" del s. XVIII
© Museu de l'Estampació de Premià de Mar
Museu
Museologia
Museu creat l’any 1983 a Premià de Mar, dedicat a mostrar la història de l’estampació tèxtil a Catalunya.
Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC
Robert, capità de brigants
Literatura catalana
Traducció anònima de Robert, chef de brigands (1793), de Jean-Henri-Ferdinand La Martelière (1761-1830).
És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en…
Gaudí
![](/sites/default/files/media/CINEMA/gaudi_Huerga.jpg)
Caràtula de la pel·lícula Gaudí
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988, Documental, 57 min., dirigida per Manuel Huerga i Guerrero.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea…
Al margen de la ley
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 95 min., dirigida per Ignasi F. Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IFIquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot, Sebastià Perera blanc i negre, normal MÚSICA Ramon Ferrés INTERPRETACIÓ Juan de Landa, Assumpció Casals, Antonio Pacheco, Gastó AMàntua, Antonio Garrido, Rosita de Cabo, Paco Martínez Soria ESTRENA Barcelona, 16031936, Madrid, 16061941 Sinopsi Durant la Dictadura de Primo de Rivera, tres individus atraquen el tren anomenat El Expreso de Andalucía La nulla professionalitat dels delinqüents fa que l’atracament fracassi i es converteixi en un bany de sang Producció Primer llarg d’Iquino El…
Saïd
Literatura catalana
Protagonista de Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i Mahoma»…
El pianista
Cinematografia
Pel·lícula del 1997-1998; ficció de 94 min., dirigida per Mario Gas i Cabré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte Alejandra la Magna, Marc Martínez…
Rapsodia de sangre
Cinematografia
Pel·lícula del 1956-1957; ficció de 108 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi A Isasi-Isasmendi, Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid ARGUMENT AIsasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll GUIÓ A Isasi-Isasmendi, L de los Arcos FOTOGRAFIA Joaquín Hualde blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge, Mercè Canela pianista SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Nelida, Vicente Parra András Pulac, Albert Hehn Igor Solov, Lida Baarova Anna, Tomás Blanco Rotzy, Lluís Orduña Basiliev, Luis Induni Stanislav, Arturo Fernández Ustic,…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero…
Fanny
Literatura catalana
Novel·la de Carles Soldevila publicada el 1929.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, de caràcter psicològic i eminentment ciutadana, narra a través de la ment de la protagonista la seva primera experiència amorosa Fanny és una noia antiromàntica i antisentimental, provinent de la burgesia barcelonina, convertida en ballarina del Parallel, arran de la fallida econòmica de la seva família Soldevila utilitza la tècnica del monòleg interior, més inspirat en La senyoreta Elsa de Schnitzler que no pas en Joyce, i una protagonista jove, elements que aposten per la modernitat i la renovació novellística La influència de Gide és evocada per la…