Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
La Renaixença
Portada d’un volum de La Renaixença
© Fototeca.cat
Periodisme
Publicació quinzenal —i a partir del 1881 diària— que aparegué a Barcelona l’1 de febrer de 1871 per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director.
Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…
Acadèmia Artisticoliterària de Lleida
Primera institució cultural creada a Lleida, com a resultat de l’impacte produït per la Renaixença.
A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895
Primer Congrés Catalanista
Assemblea celebrada a Barcelona el 1880 per a fixar l’ideari catalanista.
Hi participaren elements molt diversos polítics del “Diari Català”, castelaristes de “La Publicidad”, elements de la “Gaceta de Cataluña”, apolítics de “La Renaixença”, literats de “Lo Gai Saber”, amb un total d’uns 1 200 congressistes Hi fou elegit president Valentí Almirall, del grup polític del “Diari Català”, davant Albert de Quintana, presentat pels apolítics de “La Renaixença”, que es retiraren del congrés Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissió defensora del dret català, el de crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i el de fundar una…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua…
Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada a Palma, al desembre del 1880, fruit de l’ambient cultural de la Renaixença mallorquina.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…
Centre d’Estudis Algueresos
Entitat cultural fundada a l’Alguer (1952) per a la conservació del català alguerès.
Ha estat presidida per Rafael Catardi 1952-61 i des del 1971 i per Antoni Simon-Mossa 1961-71 Promogué la publicació de Renaixença Nova 1960, organitzà els jocs florals de l’Alguer 1960 i 1961 i edità discs de cançons alguereses 1972
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina