Resultats de la cerca

Company inseparable del cavaller, a qui serveix d’escuder, el seguirà fidelment, no tan sols per la promesa de riqueses, sinó per un sincer afecte que anirà creixent al llarg de l’obra Home d’enginy popular, fa les delícies del lector amb la seva parla aguda, divertida, plena de popularismes i refranys

Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia Mallorca, i Torralba, a Alaior Menorca, on hi ha un important conjunt talaiòtic La seva seu és a son Pax, a Palma Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears

De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre i tintats en color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Pedro, Domènec Ceret, Josep Durany ESTRENA Barcelona, 31101911 Sinopsi Pedro I, rei de Castella, s’assabenta que els seus tres germans bastards, Don Fadrique, Don Enrique i Don Tello, conspiren per arrabassar-li el tron Per tal d’impedir la conjuració, fa creure a Don Fadrique que vol reconciliar-se amb ell i li demana que el vingui a veure Just en acabar…

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic—…

Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de…

Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria…

Fou descendent seu Ranuccio Farnese dit el Vell , senyor de Farnese, Montalto i Ischia di Castro, senador de Roma i cèlebre condottiere que comandà els florentins contra els milanesos 1424 i capità del papa Eugeni IV, que l’afavorí amb territoris i riqueses Foren nets seus fills de Pier Luigi Farnese Giulia Farnese , dita la Bella 1474-1524, muller 1489 d’Orsino Orsini i amant del papa Alexandre VI Borja, l’hereu Bartolomeo Farnese , senyor de Farnese, Montalto i Làtera, els descendents del qual ducs de Làtera vengueren el castell de Farnese als Chigi i s’extingiren el 1668, i…

Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels prínceps grecs, la…