Resultats de la cerca

És una de les acadèmies científiques més antigues d’Europa i la primera de la Gran Bretanya Hom considera que fou fundada el 1660, però de fet derivà d’una associació existent des del 1645 a Londres que es traslladà després a Oxford 1648 El 1665 començà a publicar Philosophical Transactions i edita des del 1832 Proceedings of the Royal Society L’any 2011 rebé el premi Príncipe de Asturias de ciències socials

Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…

La capacitat d’aquesta sala, inaugurada el 1871, és de deu mil espectadors Al Royall Albert Hall han actuat els més grans artistes musicals hi han estat celebrats també tota mena d’actes culturals i, fins i tot, competicions esportives

És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…

El propòsit de la companyia era difondre el teatre de text del seu temps, i aviat esdevingué un dels centres de referència per a la dramatúrgia contemporània britànica i mundial Des de l’estrena de Look Back in Anger 1956, de John Osborne, el Royal Court ha tingut un paper dinamitzador de la dramatúrgia en llengua anglesa, i pels seus escenaris han desfilat noms com David Hare, Sam Shepard, Edward Bond, Arnold Wesker, Harold Pinter, Caryl Churchill, Richard O’ Brien, Sarah Kane, Martin Crimp, Joe Penhall, Jez Butterworth, Anthony Neilson, Martin McDonagh o Mark Ravenhill El…

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…

El domicili social és a Londres i la Haia És la primera empresa europea i la tercera mundial pel volum de vendes 109000 milions de dòlars el 1995 amb importants filials la primera, la Shell Oil Co dels EUA i 104000 treballadors 1995 A l’Estat espanyol actua mitjançant Shell España, amb domicili a Madrid

Fou inaugurada el 1871 per la reina el príncep havia mort el 1861 Obra dels enginyers Francis Fowke i Henry Scott, està inspirada en el Colosseu de Roma i forma un amfiteatre de planta ellíptica, amb façana italianitzant de maó vist i terracota i un gran fris escultòric que l’envolta, coronada per una cúpula que a l’època fou la més ampla del món Té 5 500 places se n’havien previst 7 000 Des de l’origen, ha estat escenari de tota mena d’esdeveniments artístics, culturals i esportius concerts disposa d’un orgue extraordinari, òperes i festivals de música el 1877 Wagner hi dirigí el festival…

Posseeix cinc teatres a Londres i a Stratford i una programació que, a més de les obres de Shakespeare, es dedica a altres autors clàssics i contemporanis Fou dirigida per PHall fins el 1968, TNunn 1968-78, T Nunn i THands 1978-86, T Hands 1986-91 i Adrian Noble des del 1991