Resultats de la cerca

Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…

Ha passat als Serna i als Aráoz

Fou regida per quatre dinasties la dels ascanis de Weimar 1134-1320, que es desglossà en dues branques, Brandenburg-Stendal-Tangermünde extingida el 1320 i Brandenburg-Stargard-Salzwedel extingida el 1317 la dinastia dels Wittelsbach de Baviera 1320-73 la dinastia dels Luxemburg 1373-1415 i la dels Hohenzollern de Nuremberg 1415-1918, els quals, el 1417, aconseguiren de l’emperador la dignitat de prínceps-electors del Sacre Imperi D’aquesta darrera dinastia en sortiren diferents línies, la principal de les quals regnà a Prússia i les secundàries a diversos principats de l’Imperi Brandenburg-…

L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia Major de Reuss…

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes…

Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi…

Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d’ august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma

Aquesta designació no solament fou aplicada a la branca alemanya de la família sorgida de l’infant Ferran a qui l’emperador Carles V, el seu germà, lliurà a la dieta de Worms, el 1521, l’herència austríaca, sinó també a la branca hispànica descendent de Carles V, del qual heretà les corones de Castella, de Catalunya-Aragó i de Borgonya Aquesta branca s’extingí amb la mort de Carles II el 1700 sense descendència masculina, i la primera, amb Carles VI, que morí el 1740, igualment sense descendència masculina i que entre el 1705 i el 1725 fou rei de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó…

Els seus membres foren grans xambelans 1407 i mariscals hereditaris de Carniola 1643, barons 1550 i després comtes 1630 del Sacre Imperi El 1641 compraren la senyoria de Gottschee Prínceps del Sacre Imperi pels caps i hereus de la família des del 1653, el 1654 entraren al Collegi dels Prínceps Foren ducs de Münsterberg i de Frankenstein Silèsia el 1654, territori venut el 1791 a Prússia Grans mariscals hereditaris del Tirol el 1780 El 1791 el títol del príncep fou estès a tota la família i reberen el ducat de Gottschee Membres de la cambra austríaca dels senyors des…

El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz 1218, i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia 1251, el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz mort el 1339, que era administrador a Estíria Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz mort el 1591, foren creats barons del Sacre Imperi 1551…