Resultats de la cerca

Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui

Ha passat al seu nebot Josep Lluís d’Urruela i Sanllehy

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…

Fundat el 1996, promou els esports de lliscament lateral com el surf de neu, el surf de vela, el catamarà i el dirtsurf Afiliat a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i a la Federació Catalana de Vela, els seus antecedents es remunten al 1994 Ha organitzat competicions com el Campionat de Catalunya de catamarà 2011, proves del Circuit Català de Funboard Windsurfcat, la Kamikasse puntuable per a la Lliga i la Copa Catalana de surf de neu, la Copa Catalana de dirtsurf o la Travessia Illes Medes de vela Entre els seus esportistes destaquen els germans Èric i Aleix Sanllehy,…

Inicialment fou installada dins el marc del Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr Melcior Colet 1986 El nucli fundacional de la biblioteca fou el fons bibliogràfic recuperat el 1983 per la Generalitat de Catalunya, format per obres d’esports dels segles XVI al XX procedents de la Comissaria d’Esports de la Generalitat Republicana, que havia pertangut al Gimnàs Colón de Barcelona Després de la Guerra Civil, el fons fou traslladat al Comitè Olímpic Espanyol i posteriorment es diposità a la biblioteca de l’INEF de Madrid La biblioteca rebé donacions d’esportistes catalans com Guerau Garcia,…

Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…