Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Mur de les Lamentacions

Israel. El Mur de les Lamentacions, a Jerusalem
© Fototeca.cat-Corel
Mur de grans blocs de pedra, resta de la muralla que encerclava el Segon Temple de Jerusalem, enderrocat l’any 70 dC pels romans durant la destrucció de la ciutat
És una de les zones que delimita el Mont del Temple Les actuals dimensions del mur són de 160 m de llargada i 18 m d’alçària des del terra uns 20 m resten soterrats Els carreus dels rengles inferiors són del temps d’Herodes, i els dels superiors, d’època tardoromana i d'altres de successives El costum de plorar la destrucció del temple sembla que començà ja al segle I dC Entre el 1949 i el 1967 estigué sota control jordà, i en la pràctica hom n’impedí l’accés als jueus, situació que canvià arran de la guerra dels Sis Dies , quan Israel se n’emparà Hom hi ha habilitat dues seccions que …
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter…
Noche de vino tinto
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 98 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…
La reina joven
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 60 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1911 d’Àngel Guimerà GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Alexia, Ricard Puga Rolando, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 18111916 sessió de prova 13121916, Madrid, 23021917 Sinopsi La reina Alexia passeja a cavall i quan l’animal es desboca, Rolando –el cap del partit republicà– la salva Malgrat les diferències que els separen simpatitzen i la reina es rebella contra les propostes del gran duc, el seu tutor i cap del partit…
The Commonwealth

El Commonwealth of Nations
© Fototeca.cat
Associació de nacions constituïda per la Gran Bretanya (amb les seves antigues colònies i dependències) i per una sèrie d’estats sobirans nascuts de l’imperi Britànic.
Definició, funcionament i característiques Es regeix per un complex sistema de reunions i consultes, entre els quals sobresurten les reunions de ministres de finances i les conferències de caps de govern L’òrgan permanent del Commonwealth és la seva secretaria general, creada el 1965 L’organització comprèn indistintament repúbliques i monarquies, totes les quals, però, accepten el monarca britànic com a cap simbòlic L’anglès hi és el vehicle de comunicació i, alhora, el vincle més poderós subjacent a l’organització Dels 52 membres que el Commonwealth tenia l’any 2018, 31 eren repúbliques, 5…
Arxiu Municipal de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental que conté l’activitat burocràtica i diplomàtica desenvolupada a la ciutat de València des del s. XIII.
Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…