Resultats de la cerca
Es mostren 984 resultats
Du contrat social
Obra, inacabada, de Jean-Jacques Rousseau, publicada el 1762 amb el títol de Principes du droit politique
.
L’autor fonamenta la necessitat de formes socials i de l’estat en el fet que la llibertat natural de l’home és alienada i presenta el contracte social com a pacte de l’individu amb la comunitat, la qual és entesa com a subjecte de dret polític i amb personalitat corporativa, que s’expressa segons la voluntat general Això és el que hom troba en els grups espontanis i no gaire nombrosos, ideal al qual —observa Rousseau— no responen les nacions europees L’obra té una orientació democràtica, però, paradoxalment, pot afavorir un cert tipus de totalitarisme
Defensa Social
Política
Agrupació política creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés
Consell Social
Entitat de caràcter social vinculada a cadascuna de les universitats públiques.
La Llei de Reforma Universitària LRU del 1983 establí la creació dels consells socials com a instruments de participació de la societat en les universitats públiques Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions Segons la llei 16/1998, de la Generalitat de Catalunya són formats per 25 membres, 15 dels quals representen els interessos socials de Catalunya, i els 10 restants, la junta de govern de la Universitat
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en…
Revista Social
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en castellà apareguda a Barcelona des del 1902 fins al 1922.
Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg…
Museu Social
Museu
Institució creada a Barcelona el 1909 per la diputació i l’ajuntament per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes amb menys recursos.
Fou dirigida per Josep Maria Tallada , Josep Ruiz en fou secretari, i Cebrià de Montoliu bibliotecari Organitzà exposicions Exposició d’Economia Social i d’Higiene i Seguretat del Treball, 1911 Exposició del Treball a Domicili, 1915, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues i edità llibres, fullets i revistes Al seu redós hom creà una borsa de treball 1911, el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors 1911, la primera cooperativa catalana de cases barates 1911, la…
Derecha Social
Partit polític
Partit fundat al març de 1931 a Barcelona sota l’empar del Comitè de Defensa Social de Barcelona (vinculat a la desaparició el 1926 de la Federación Cívico-Somatenista promoguda per La Traza).
Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que falto de ambiente y demás…
Defensa Social
Partit polític
“Força política integrada per la federació dels centres de Defensa Social, Lligues catòliques i d’altres entitats similars” constituïda a Barcelona el 1903 sota la presidència d’Alexandre Pons i Serra, amb l’objectiu de defensar els interessos del catolicisme.
Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i Lluch, Enric…
Democracia Social
Partit polític
Partit de centredreta fundat al març de 1977 per l’exministre franquista Licinio de la Fuente.
Es declarà regionalista antifederalista i antiseparatista A Catalunya disposà d’una coordinadora regional presidida per José M Azorín Altres dirigents foren Ramon Rodés secretari general, Humberto Ruiz vicepresident i Montserrat Tey procuradora en Corts Participà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular , on es dissolgué al maig de 1977
Renovación Social
Partit polític
Grup probolxevic actiu a Figueres a la tardor de 1921.
En foren membres Salvador Dalí, Martí Vilanova, Rafael Ramis i Jaume Miravitlles Edità un manifest i un butlletí del mateix nom únic exemplar del 26/XII/1921 Fou rebutjada la seva inscripció com a partit
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina