Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Aliança per al Progrés
Programa de desenvolupament per a Amèrica Llatina, per a 1961-70, elaborat per l’administració Kennedy i aprovat a Punta del Este, Uruguai (agost del 1961), pels EUA i per la resta dels membres de l’OEA, amb l’exclusió de Cuba.
El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de…
Cercle Català de Negocis
Economia
Entitat fundada l’any 2008 per un grup d’economistes.
Nasqué amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els empresaris partidaris de la independència de Catalunya, i de constituir una plataforma per a exposar públicament els arguments segons els quals l’estat propi suposaria una millora substancial de la capacitat econòmica del país i del benestar dels seus ciutadans L’organització denuncia també el que considera greuges econòmics derivats de la pertinença a l’Estat espanyol molt especialment el dèficit fiscal i replica els arguments partidaris de la permanència de Catalunya a Espanya Promou debats i conferències i té una presència…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007
Dret català
Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.
Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits…
Copa Davis
Esport general
Competició de tennis masculina celebrada anualment entre equips que representen els respectius estats.
Fou creada el 1900 pel jugador Dwight F Davis El trofeu consisteix en una enciamera o ponxera d’argent Fins el 1904 fou disputada només pels EUA i la Gran Bretanya, i des del 1912 és organitzada per la Federació Internacional de Tennis A partir del 1970 la Copa Davis és disputada per jugadors professionals en cinc partits, quatre d’individuals i un de dobles durant tres jornades consecutives i amb la intervenció màxima de quatre jugadors per equip Guanya l’equip que aconsegueix tres victòries o més Els participants són repartits per zones geogràfiques europea, asiàtica i americana i es van…
La família dels Garrigas
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pin i Soler, publicada el 1887.
Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera…
Tractat de Reforma de la Unió Europea

Cerimònia de la signatura del Tractat de Lisboa (13 de desembre de 2007)
© Parlament Europeu
Tractat signat pels caps d’estat i de govern de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 a la ciutat de Lisboa.
Substitueix la fallida Constitució Europea i incorpora, esmena i refon articles de tractats anteriors Els seus objectius responen sobretot a la necessitat d’agilitzar els mecanismes institucionals en una Unió Europea ampliada vint-i-set membres en el moment de l’aprovació i d’aprofundir-ne la qualitat democràtica El nucli de les modificacions del nou text afecta sobretot el Parlament Europeu, del qual augmenta la capacitat codecisòria amb el Consell Europeu per a la major part de la legislació, tot atorgant a la cambra noves atribucions la presidència del Consell Europeu , figura que reforça…
Institut Municipal d’Història de Barcelona
Historiografia catalana
Institució fundada el 12 de gener de 1943, sota la direcció del cap de l’Arxiu Històric Agustí Duran i Sanpere, a partir de la càtedra d’història de Barcelona, creada el 1942 amb l’objectiu de divulgar la història de la ciutat.
Desenvolupament enciclopèdic La nova institució englobava les activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i del Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars, i les investigacions arqueològiques, les publicacions municipals de caràcter històric, els cursos d’història de la ciutat i les tasques d’assessorament en tot allò relacionat amb la restauració de monuments de valor historicoarqueològic A més, exercia la secretaria del premi Martorell per a treballs d’arqueologia d’Espanya i del Patronat de la Fundació Massana biblioteca,…
Summa artis
Història
Art
Història general de l’art publicada per Josep Pijoan i Soteras en castellà.
Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una…
segona guerra Carlina
Història
Guerra civil, dita també guerra dels Matiners, que s’inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849.
Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…