Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Junta Suprema de Vigilància
Organisme creat a Barcelona (10 d’octubre de 1841) pels progressistes més destacats de l’ajuntament i la diputació davant la revolta dels moderats iniciada per O’Donnell a Pamplona.
Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Política
Organisme polític constituït el 1808, amb funcions de govern, per a la unificació de les diferents juntes provincials que sorgiren en començar la guerra contra Napoleó.
Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó
Consell de la Suprema i General Inquisició
Història
Òrgan de govern de la inquisició
a la monarquia hispànica.
Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Història
Organisme autònom que regí el Regne de València durant la guerra del Francès.
Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…
Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona
Organisme provisional de govern creat el 6 de juny de 1843, a Reus, amb el nom de Comissió del Poble, i establert el dia 8 a Sabadell amb el nom definitiu.
Es proposava d’enderrocar Espartero Insurrecció Centralista i d’exigir la creació d’una Junta Central que representés totes les dels països hispànics governats per Isabel II El 15 de juny passà a Barcelona, on investí el general Serrano dels poders del govern provisional Aquest, però, un cop foragitat Espartero, intentà de dissoldre la Junta, fet que provocà avalots que aviat es desbordaren del seu control la Jamància El govern assetjà i bombardejà Barcelona, i la Junta hagué de negociar la rendició de la ciutat novembre del 1843, després de la qual es dissolgué
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna
Al·là
Fris de l’Alhambra de Granada amb el nom d’Al·là
© Fototeca.cat
Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador
El Constitucional
Periodisme
Diari barceloní adherit al partit progressista; sortí des del 23 de juny de 1839 fins al 24 de novembre de 1843.
Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat
Hare Krixna
Nom amb què és coneguda l’Associació lnternacional per a la Consciència de Krixna, secta fundada a Nova York, el 1966, per Bhaktivedanta Swami Prabhupada (1896-1977), hindú originari de Calcuta i establert als EUA el 1966.
Els seus adeptes han d’adquirit la “consciència de Krixna”, la veritat suprema, per la mediació d’un guru, al qual s’han de sotmetre totalment Practiquen l’abstenció de molts aliments, es dediquen a l’estudi dels llibres sagrats de la literatura vèdica, etc Vestits a la manera oriental, amb llargues túniques i els homes amb el cap rapat —fora d’un petit manyoc dc cabells—, van pels carrers dansant rítmicament i cantant incessantment el Hare Krixna, Hare Rama Ha tingut una certa difusió també a Europa
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el…