Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
Lucrècia
Escultura de Damià Campeny, de guix, feta a Roma el 1804.
Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi El 1833 l’autor la feu de marbre —es conserva a la Llotja de Barcelona—, i també n'hi ha una rèplica de bronze Museu d’Art Modern de Barcelona Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana
Assemblea de Parlamentaris
Organisme extraoficial format pels 47 diputats i els 16 senadors votats pel Principat de Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles del 1977 —més tard, s’hi afegiren els 4 senadors designats pel rei—.
Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre següent, per…
Cursos d’història de Catalunya de la campanya d’història de l’Associació Conèixer Catalunya
Historiografia catalana
Acció promocional i divulgativa de la història de Catalunya iniciada el 1997 i dirigida per l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT).
S’ha concretat en llibres, vídeos i exposicions de murals fets a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, suport als guions de la sèrie La memòria dels Cargols , de Dagoll Dagom TV3, i, especialment, en cursos per a adults i altres adreçats a universitaris amb convenis amb les principals universitats públiques i desenvolupats per un collectiu de 300 professors, cobrint tot el territori català Ha estat presidida per Joan Amorós i Enric Pujol, que també han redactat el Curs d’Història de Catalunya editat per Rosa Sensat, recull de materials que s’utilitza a les classes L’equip de…
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
Arxiu del Regne de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diverses administracions del Regne de València.
És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors L’Arxiu del Regne de València ARV és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts S’establí que tota aquesta documentació fos…
Església catòlica
Representació idealitzada d’una església preromànica, segons una il·lustració del Beatus de Torí de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Església constituïda institucionalment entorn del papa i que proclama, enfront de la Reforma, d’haver mantingut la successió apostòlica i alhora, enfront de les Esglésies Orientals, la primacia i autoritat de la seu de Roma sobre totes les altres seus apostòliques.
La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…