Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
UNE
Sigla d’Una Norma Española, cos de normes dictades per l’Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo, que actua amb personalitat pròpia dins el Patronato Juan de la Cierva del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El mateix Instituto Nacional de Racionalización del Trabajo té cura de l’edició i de la divulgació de les noves normes
Unión Nacional Española
Partit polític
Associació política fundada al maig de 1975 a Madrid.
D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación de Partidos de…
Le Monde
Periodisme
Diari vespertí parisenc.
Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars
Associació Espanyola de Normalització i Certificació
Organisme encarregat d’elaborar les normes espanyoles UNE i de difondre-les a tots els àmbits de la indústria i dels serveis.
Representa l’Estat espanyol en els organismes internacionals i europeus d’estandardització ISO, IEC, ETSI, CENELEC, etc
Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització sindical amb projecció política constituïda al desembre de 1977 a Barcelona (dins el Círculo Eugenio d’Ors, fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l’any següent) i dirigida per Roberto Ferruz, activa fins a inicis dels anys vuitanta.
Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions legislatives de 1979…
Grup Ecumènic de Les Dombes
Grup de teòlegs que treballen sobre els aspectes doctrinals del procés ecumènic.
És format per teòlegs protestants i catòlics de França i Suïssa i fou fundat l’any 1937 pel sacerdot de Lió Paul Couturier i el pastor suís Baümlin Els seus membres es reuneixen periòdicament al monestir trapenc de Les Dombes, prop de Lió, per confrontar les posicions de llurs esglésies en els temes que encara les mantenen dividides i treballen per assolir posicions comunes i divulgar-les Ha publicat Accord sur l’eucharistie 1972, Propositions pour une réconciliation des ministères 1973, Document sur le ministère épiscopal 1976, L’Esprit Saint, l’Église et les sacrements 1980, Le ministère de…
Bibliographie roussillonnaise
Historiografia catalana
Primer repertori bibliogràfic publicat sobre temàtica nord-catalana.
Fou compilat per Pere Vidal i Josep Calmette i editat a Perpinyà l’any 1906 Com manifesten els mateixos autors en la introducció « Une Bibliographie roussillonnaise doit être à la fois un tableau de la littérature scientifique, géographique, historique, archéologique et économique de notre province, et un instrument de travail » Amb aquest objectiu els autors presenten les 2 856 referències de llibres o articles, classificades en nou seccions cadascuna de les quals té les corresponents subdivisions i un suplement bibliografia general, bibliografia i periòdics, ciències naturals, geografia,…
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
La piel quemada
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 110 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Lluís Puigvert MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Salvador Escamilla cançons INTERPRETACIÓ Antonio Iranzo José, Marta May Juana, Silvia Solar la belga, Ángel Lombarte Andrés, Luis Valero Manolo, Carlos Otero el portuguès, Jordi Torras el català del bar, Jaume Picas l’intellectual del pub, Josep Castillo i Escalona, Miquel Graneri ESTRENA Barcelona, 20111967, Madrid, 12021968 PREMIS Círculo de Escritores…
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…